El «Llibre de les bèsties» de Ramon Llull: una relectura brillant en vinyetes de Pep Brocal

 

Narrativa Gràfica

 i                                             Ramon Llull i Pep Brocal

Escrit per Josep Ballester

L’obra de Ramon Llull, un dels escriptors fonamentals no sols de la literatura catalana medieval, sinó una de les grans figures del pensament europeu de l’època, fins ara, cosa sorprenent, no havia tingut cap adaptació al còmic. Sí que existeix un nombrosíssim bagatge de versions literàries per a tota mena de públic, des dels primers lectors als estudiants de secundària i batxillerat. Fins i tot podríem apuntar que cada editorial de l’àmbit lingüístic posseeix al seu catàleg una versió per a un tipus de lector model segons el nivell educatiu. Recomanem l’adaptació que fa uns mesos ha eixit a la llum de Pep Brocal a Bang Edicions (2023) al mateix temps en català, castellà i francès. Tota una aposta ben interessant i suggeridora tant com a objecte singular com per la traducció al llenguatge de les vinyetes.

Aquesta faula ideològica i política, en el bon sentit de la paraula, adapta una de les deu parts que formen el Félix o Llibre de les meravelles, en concret la setena, que va escriure l’autor mallorquí a París, entre el 1287 i el 1289. De fet, es va concebre com a advertiment per al rei de França, Felip IV el Bell, amb qui l’autor havia tingut relació. Set-cents trenta-cinc anys després, aquesta fabulosa història s’edita en forma de còmic. Ens realitza una sàtira que manté plena actualitat al voltant de com es comporten els éssers humans en la lluita pel poder, malgrat estar protagonitzada per animals: "El dany que ve d'un mal príncep és incalculable: pel mal que fa però també pel bé que podria fer i que no fa." Raonament que trobem a l’original de Llull, al segle XIII i que podem traspassar al segle XXI sense cap problema i amb gran vigència.

Bang (2023)

Pep Brocal, un prestigiós dibuixant de còmics i il·lustrador que ha treballat per a revistes com ara Cairo, Cavall Fort o Zona 84, ha publicat Inframundo, guardonat amb el premi al millor còmic concedit per l’Asociación de Críticos y Divulgadores de Cómic (ACDC); Alter i Walter o la veritat invisible; Cosmonauta; Caritat del Río, primer Premi Ara de còmic en català, entre altres obres. No ha estat cap sorpresa el seu Llibre de les bèsties, sense cap mena de dubte es tracta d’un pas important en la seua trajectòria com a autor de còmic.

Cal apuntar l’acurada edició que s’ha realitzat amb un gran format de llibre. Des de la sobrecoberta o camisa, una obra d’art amb il·lustracions diferents en cadascuna de les edicions en les tres llengües –on la part interior és un dibuix de la protagonista principal que s’hi transforma en una mena de pòster que es desdobla en imatges seqüenciades del tebeo, que després formen les solapes amb informacions i vinyetes diferents– a la coberta, amb dibuixos gravats en relleu, o les guardes, sempre amb paratextos ben carregats de significació.

ens introdueix en l’estructura de la trama, la seua vida i miracles i la contextualització de l’època. El personatge Llull, desdoblat ens parla i dirigeix la seua mirada a un lector adult mentre presenta aquests elements importants que ajuden a entendre millor l’obra

L’obra de Brocal s’inicia amb una mena d’introducció ben empeltada de jocs de canvi del punt de vista i aclucaments d’ull per a un lector que conega mínimament els llibres de Llull i el seu context: "En tristícia e en llanguiment estava un home en estranya terra..." i,  a partir d’ací, el mateix escriptor mallorquí es transforma en un personatge que ens introdueix en l’estructura de la trama, la seua vida i miracles i la contextualització de l’època. El personatge Llull, desdoblat ens parla i dirigeix la seua mirada a un lector adult mentre presenta aquests elements importants que ajuden a entendre millor l’obra. Posseeix i aprofita molt bé una sèrie de recursos retòrics verbals i d’imatge, a voltes ben subtils, com ara quan escriu fa el soroll característic que produeix la ploma i l’oblit de no contar-nos la seua pròpia biografia. O la documentació que dona suport a aquesta explicació com una espècie de cartografies o vinyetes a l’estil medieval, o les juguesques intertextuals on el personatge Llull parla del còmic i l’obra de Brocal. Tot seguit hi ha, ara sí, un pròleg no ficcional d’un expert en l’obra lul·liana com és Joan Santanach.

Aquest regne habitat per animals antropomòrfics, que pequen dels vicis i del pitjor de l’ésser humà, estan a punt de decidir qui serà el seu rei. Finalment el ceptre se l’emporta el lleó

Fet i fet, comença el cos del contingut del llibre amb set parts molt ben estructurades, Pep Brocal no oblida, en cap moment, la trama de la narració amb cadascuna de les eines que li suggereix l’univers de les vinyetes i la il·lustració. Aquest regne habitat per animals antropomòrfics, que pequen dels vicis i del pitjor de l’ésser humà, estan a punt de decidir qui serà el seu rei. Finalment el ceptre se l’emporta el lleó. La rabosa o guineu, Renard, que és com li diuen, hi queda fora de les butaques del poder. No s’hi conforma, però. D’aquesta manera ordeix un pla per a escalar cadascuna de les posicions de la cort amb malifetes, astúcies, traïcions i no poca dosi de manipulació per aconseguir l’ascens i, així mateix, una mena de venjança. Li fa igual passar per damunt de qui siga per tal de formar part del poder desitjat.

En la seua actualització de l’argument, Brocal ha introduït la perspectiva de gènere, com no hi podia ser d’altra manera, ja que en l’original la guineu sols hi és present amb la gueparda, que pateix una violació per part del rei. La resta de personatges eren bèsties mascles. Ara hi trobem com a protagonista principal l’astuta Renard. O l’altre personatge que transgredeix és la perspicaç serp, que té un paper no gens minso a la història.

El llibre visualment és un regal per a la mirada i per a la intel·ligència. Tot un joc metafòric amb la vestimenta i estris moderns dels animals –llegeixen llibres, fumen amb pipa, prenen dry-martini...–, que no amaguen la mesquinesa de les seues accions. Una cosa és l’elegància i una altra de ben diferent són les coltellades amb nocturnitat i traïdoria.

La composició de la trama que ens suggereix Brocal, a partir de les vinyetes i els colors, ens mostra una diferència ben marcada entre l’argument principal –paisatges i personatges de traç ben definits i a tot color amb tota mena de detalls– i els exemplum, que narren històries secundàries –paisatges en blanc i negre, personatges comparsa amb paleta de colors ocres marrons i blaus–, però fonamentals per a entendre els arguments a col·lació. Una transformació d’estil gràfic i tonalitats de dibuix de més abundós a més esquemàtic i poc minuciós. El joc argumental dissenyat amb els detalls, un bagatge icònic ben divers i els colors emprats segons la intenció de Brocal en la trama.

El llibre de les bèsties és un tractat sobre l’art de governar i, al mateix temps, però, també sobre la voluble condició humana, que hom ha traslladat de manera brillant al llenguatge de la vinyeta, que no desmereix per a res l’original de Ramon Llull.

 

[Font: www.laveudelsllibres.cat]