Escrit per per Lourdes Toledo
“Una cultura i una llengua sense traduccions literàries està condemnada a mort”, comentava fa un temps la traductora Núria Busquet en una conversa. Cert és que en el món dels llibres i la literatura, els traductors són uns grans aliats, una mena de pont, una corretja de transmissió, alhora que –sovint– difusors i prescriptors de la literatura que tradueixen. Els traductors són clau, a més, perquè quasi sempre estan presents en el lloc de recepció del llibre, a l’entorn humà de la llengua a la qual es tradueix en cada cas, i per tant, poden assistir a actes i presentacions i difondre les obres, i això és un valor afegit de pes.
Traduir és una altra forma de llegir, una lectura molt intensa, i és, per descomptat, reescriure els textos, donant-los vida de nou, acollint-los en unes altres dimensions culturals i sensorials, tractant de ser el més fidels possibles a les seves formes i sentits d’origen. Traduir és, “oxigenar la cultura”. Tanmateix, fins fa relativament poc, fora de l’Star System dels traductors, no hi havia una visibilitat i un reconeixement clar de la tasca dels traductors.
Per sort, encara que a poc a poc, això està canviant i comença a valorar-se i a reconèixer-se com cal el que significa “ficar-se a les entranyes d’un llibre i esbudellar-lo”. Amb tot, un dels aspectes que encara podrien millorar, com apunta Carlota Gurt, traductora i autora, és la connexió entre traductor i autor: “No hi ha connexió directa entre autors i traductors. El cicle editorial és molt hermètic. L’editor parla amb l’agent, l’agent amb l’altre editor, que parla al seu torn amb l’autor, i és impossible que tu, com a traductora, tinguis contacte directe amb l’autor. Hi ha un secretisme absolut, no pots parlar amb l’autor i el corrector no parla amb tu. Estic convençuda que si no fos així, si hi hagués més comunicació i fluïdesa, això redundaria en una major qualitat de les traduccions”.
Fum d’Estampa Press (2022)L’Institut Ramon Llull aposta per la diversitat editorial
L’Institut Ramon Llull –que ha apostat darrerament per la diversitat editorial– atorga ajuts als traductors a català de tot arreu del món –els quals cobreixen el 70 % de la traducció i despeses de la promoció– i treballa amb qualsevol editor que vulga traduir obra catalana
L’Institut Ramon Llull –que ha apostat darrerament per la diversitat editorial– atorga ajuts als traductors a català de tot arreu del món –els quals cobreixen el 70 % de la traducció i despeses de la promoció– i treballa amb qualsevol editor que vulga traduir obra catalana. A més, des de fa uns anys, són els mateixos traductors els qui poden dur el seu projecte de traducció als editors, i no al contrari, com solia ser. L’objectiu per al Ramon Llull és que cada llibre puga trobar la seua editorial, la més adient, i això “és clau”. Pot ser una editorial independent, una de molt literària, una de poesia, una de més comercial o una que només publique best-sellers.
És clar que accedir a les editorials més grans, a les quals abans no accedia la literatura en català, és també important, però això no vol dir que tots els llibres hagen d’anar a parar a editorials grans. És el cas del llibre d’Alicia Kopf, Germà de gel (L’Altra Editorial), en anglès Brother in Ice, el qual va sortir en una editorial petita de Gran Bretanya, And Other Stories, i va comptar amb el suport d’una feina de promoció extraordinària. Qui sap si una editorial gran l’hauria promocionat així? El món del llibre és imprevisible, amaga sorpreses i sovint les expectatives no es compleixen.
And Other Stories (2018)La literatura catalana viu un bon moment
A pesar d’un mercat editorial “fràgil" i reduït, amb pocs lectors regulars –un milió i escaig– la indústria editorial en català és sorprenentment potent. La cultura i la literatura catalanes, sent una cultura minoritària i amb pocs lectors, ofereix un ventall d’editorials, escriptors i traductors que “resulta quasi miraculós”. Per tant, no és gens difícil defensar la nostra literatura a fora perquè té qualitat i diversitat, és una literatura de primer nivell i perquè, a més, portant la literatura catalana a fora de casa nostra, contribuïm a la diversificació de mirades del món.
La internacionalització de la literatura catalana és, doncs, fonamental, per tal de projectar-nos cap al món. I sense traductors a penes si existim més enllà de les nostres fronteres. Per això, la presència de la nostra literatura en les fires internacionals ha estat i és clau, les trobades entre autors, traductors, agents i editors, però també les iniciatives com ara les Jornades per a traductors del català. TRACA, organitzades i celebrades per l’AELC a València el passat mes de juny.
En aquest sentit, editores com ara Maria Bohigas, per la seua banda, reivindiquen des de fa temps la projecció dels nostres autors i considera que la traducció al castellà és una primera plataforma de llançament fonamental: “Les traduccions a altres llengües són encara una assignatura pendent per a molts autors catalans. Nosaltres traduïm alguns dels nostres autors al castellà i els publiquem per tal d’acompanyar-los cap a l’exterior, perquè al capdavall escriure en català és tenir un volum de lectors reduït, i a fora són poquíssims els editors capaços de llegir en català. T’agradi o no, la literatura catalana a l’exterior va associada amb Espanya, i solen ser els editors de la literatura hispanoamericana els responsables de decidir si una obra catalana ha de ser traduïda o no. Per això treballem la traducció castellana i la llancem al món”.
Rayo Verde (2022)Consolidar una cultura dinàmica i viva
El sector del llibre en català tracta, sens dubte, de consolidar una cultura literària dinàmica i viva que inclou i engloba –com un tapís que no es pot esmicolar impunement– Catalunya, el País Valencià i les Illes i, a més, projecta, cada vegada més, els nostres autors en altres llengües i geografies, amb traductors i editorials, tant a Europa com als Estats Units, tots ells interessats en la traducció i difusió d’autors catalans clàssics i consolidats, però també d’autors novells. Amb tot, cal tenir en ment que la diversitat territorial i política catalana és única a Europa, amb uns països que no tenen un estat al darrere –llevat d’Andorra– i que, fins i tot, l’estat espanyol els fa la guerra, el qual està, bàsicament, al servei de la llengua espanyola.
d’autors clàssics catalans traduïts a diverses llengües, trobem, entre altres, Josep Pla, Josep Maria de Sagarra, Mercè Rodoreda, Joan Sales, Joan Maragall, Salvador Espriu, Maria Mercè Marçal, J. V. Foix, Gabriel Ferrater, Llorenç Villalonga Ausiàs Marc, Joanot Martorell
Si girem la vista una mica enrere, d’autors clàssics catalans traduïts a diverses llengües, trobem, entre altres, Josep Pla, Josep Maria de Sagarra, Mercè Rodoreda, Joan Sales, Joan Maragall, Salvador Espriu, Maria Mercè Marçal, J. V. Foix, Gabriel Ferrater, Llorenç Villalonga Ausiàs Marc, Joanot Martorell. A més d’autors com ara Joan Fuster, qui mereixeria una reflexió a banda a propòsit de l’encara escassa projecció en altres llengües de la seua obra. L’any Fuster, però, ha servit d’esperó per a traduir alguns dels seus llibres. És el cas de Final Judgements traduït a l’anglès per Mary Ann Newman (Fum d’Estampa Press) i la traducció al castellà de Sagitario (Rayo Verde) amb traducció de Maria Rosich. Tanmateix, encara queda feina per fer per tal de difondre l’obra del millor assagista de la literatura catalana del segle XX en altres llengües, com escrivia al respecte Gustau Muñoz en el monogràfic dedicat a Joan Fuster –“Joan Fuster, cent anys (1922-2022)” – per la revista L’Espill.
Amb tot, cada dia són més i més diversos els autors contemporanis catalans traduïts a altres llengües i ben representats en altres cultures, com ara Maria Barbal, Jaume Cabré, Quim Monzó, Sergi Pàmies, Imma Monsó, Ferran Torrent, i veus noves i puixants, moltes d’elles de dones escriptores, com són la d’Irene Solà, Eva Baltasar, Núria Bendicho, Pol Guasch, Joan Benesiu, Andrea Genovart, Marta Orriols, o Carlota Gurt, entre altres. Prova n’és la secció que dedica la llibreria Ona Llibres a la literatura catalana en altres llengües, un aparador que internacionalitza els nostres autores i que facilita l’arribada a la literatura en català als visitants de la ciutat i viceversa.
Sota el nom Cat-Lit Experience, la llibreria ha publicat una petita revista en anglès gratuïta amb la qual obsequia els visitants i els dona a conéixer algunes de les traduccions a l’anglès dels nostres clàssics i autors contemporanis més destacats. A més, en col·laboració amb l’Hotel Palace, Ona Llibres ha estat encarregada de seleccionar els títols d’autors catalans traduïts a diverses llengües que omplin les biblioteques de les Art Suites de l’hotel. Un petit luxe –aquest amb gust i encert– per a convidar els turistes a explorar la Ciutat Comtal més enllà de la seua arquitectura, els monuments, les botigues i els restaurants.
Una iniciativa interessant des d’Escòcia
l’editorial escocesa 3 Times Rebel Press, creada per la manresana Bibiana Mas, i que en juliol de 2022 va arribar a les llibreries del Regne Unit amb dos títols: Terres Mortes de Núria Bendicho, un obra que ha acollit molts èxits i traduccions, traduïda a l’anglès per Maruxa Relaño i Martha Tennent com a Dead Lands, i l’obra referent de la ficció contemporània basca, Amek ez dute, de Katixa Agirre
Publicar en anglès dones escriptores que escriguen en llengües minoritàries: des del català i el gallec fins al gal·lès i el bretó, aquest és l’objectiu de l’editorial escocesa 3 Times Rebel Press, creada per la manresana Bibiana Mas, i que en juliol de 2022 va arribar a les llibreries del Regne Unit amb dos títols: Terres Mortes de Núria Bendicho, un obra que ha acollit molts èxits i traduccions, traduïda a l’anglès per Maruxa Relaño i Martha Tennent com a Dead Lands, i l’obra referent de la ficció contemporània basca, Amek ez dute, de Katixa Agirre, traduïda per Kristin Addis com a Mothers Don’t. Altres autores traduïdes per 3 Times Rebel han estat la gallega Berta Dàvila, l’escriptora argentina de llengua catalana Flavia Company, Iolanda Batallé i pròximament Empar Moliner, amb la seua obra, Benvolguda.
L'editorial britànica –que basa els seus principis comercials en el comerç just– ha treballat des del seu començament per una distribució comercial “massiva” a llibreries independents del Regne Unit i a cadenes com són Waterstones o Foyles. En paraules de Bibiana Mas, la seua fundadora: 3 Times Rebel és una editorial independent que “neix amb l'ambició de donar a conèixer autores que escriuen en llengües minoritàries per fer-les arribar a un públic potencial de més de 1.500 milions de lectors”.
3 Times Rebel Press (2022)Des de la costa est de Nova York
Jill Schoolma, editora i fundadora d’Archipielago Books, una editorial de Brooklyn especialitzada en obres clàssiques mundials desconegudes per al públic de parla anglesa, ha apostat des de fa uns anys per la literatura internacional, clàssica, però també contemporània, i amb una fermesa considerable, per la literatura catalana. En els darrers anys Archipielago Book ha publicat obres catalanes com ara Cinc històries de mar i La vida amarga, de Josep Pla, i Vida privada, de Josep Maria de Sagarra, i ha traduït a l’anglès Treasures of the Spanish Civil War and other tales, de Serge Pey, fill d’anarquistes catalans refugiats a França.
Per la seua banda, Chad Post, al capdavant d’Open Letter Press, és responsable d’una editorial dedicada a fer arribar al públic angloparlant autors estrangers, entre els quals, Mercè Rodoreda, amb cinc traduccions; i Quim Monzó, amb quatre.
El més sorprenent d’aquests segells –els quals treballen amb el suport i complicitat de l’Institut Ramon Llull– és que tots dos són editorials sense ànim de lucre, de manera que per tal de fer anar el seu projecte endavant, els editors, a banda dels ingressos obtinguts amb les vendes, cerquen diners de donants i fundacions. Als Estats Units, com diu Chad Post, “si no tens ànim de lucre vol dir que els teus llibres tenen una missió i són valuosos per a la cultura i la societat”.
Aquesta internacionalització de la nostra literatura, amb un èmfasi particular en el món anglosaxó, fa que per primera vegada l’anglès siga la segona llengua de rebuda, després del castellà, per a les traduccions de literatura catalana. Cal tenir presents algunes xifres: fa 30 anys només un 1% de la literatura catalana es traduïa a l’anglès, i ara per ara ens apropem al 15 %. La diferència és més que considerable.
TRAC: Llibres més traduïts | Font: Institut Ramon LlullEn resum, la diversitat d’obres catalanes traduïdes va en augment, i els lectors anglesos poden llegir autors clàssics, alguns més contemporanis, com ara Josep Pla, Josep Maria de Sagarra, Mercè Rodoreda, Miquel Bauçà, Llorenç Villalonga, entre altres, i autors més recents com ara Quim Monzó, Jaume Cabré, Maria Barbal, Empar Moliner, entre tants més. Però no només hi ha l’anglès, la literatura catalana es pot llegir en italià, francès, rus, alemany, eslovè, neerlandès, en polonès, en romanès, en xinés, i en altres tantes llengües.
Un ventall cada dia més divers i interessant, on cada vegada més trobem la traducció dels gèneres que les editorials comercials, en principi, no tractaven tant, com ara el patrimoni literari, els clàssics moderns, la poesia... Però també gèneres en voga com ara la no-ficció, que mundialment està en expansió, la qual cosa permet que els nostres pensadors troben traduccions a altres llengües.
Vist així, tot apunta que la literatura catalana viu un bon moment, dinàmic i en expansió, tant a casa com lluny de casa.
[Font: www.laveudelsllibres.cat]
Sem comentários:
Enviar um comentário