Faust segons Fernando Pessoa

Dimecres 26 i dijous 27 de juny el Centre Arts Santa Mònica acollirà les IV Jornades Poncianes, organitzades per l’Associació Joan Ponç. La novetat principal d’enguany és la presentació del darrer llibre d’Edicions Poncianes, segell de l’Associació Joan Ponç: Faust. Tragèdia subjectiva, de Fernando Pessoa, en edició bilingüe portuguès-català. Aquí podreu veure la programació completa. Rafael Argullol reflexiona sobre la figura de Faust al pròleg del llibre.

Per Rafael Argullol

El llibre anònim de Faust, Faustbuch, ja conté els elements clau de totes les adaptacions i reinterpretacions posteriors del mite. Almenys pel que fa al contingut. Dos o tres anys després de la seva publicació a Alemanya, el text es va traduir a l’anglès. Ho prova el fet que Christopher Marlowe l’utilitzés com a base per escriure The Tragical History of Doctor Faustus, la primera versió teatral d’aquest mite. Per tant, el Faustbuch ja té els elements centrals de tot el mite literari; d’altra banda, no només al principi, sinó també al final i en alguns passatges centrals, se succeeixen advertiments morals i moralitzants, resumibles en el fet que aquesta història s’ofereixi al lector perquè no l’imiti. El llibre descriu una figura o un perfil present en diversos països europeus en l’època de transició entre l’edat mitjana i el Renaixement. De fet, es troben històries semblants a la de Faust en diverses literatures i, en totes, la frontera és el pas de l’anomenada màgia blanca a la màgia negra, que significava convocar la tenebra, el diable… Per tant, jo crec que, com passa en altres moments de la història de la literatura, la virtut que té el llibre anònim de Faust és posar nom, perfil, característiques i atributs a una silueta que, amb noms i històries diversos, era present a tot Europa i que, d’alguna manera, marcava la fi de la concepció teocèntrica cristiana de l’edat mitjana —un món molt ben perfilat, molt ben dibuixat, molt geomètric, com demostra la Divina Comèdia de Dante, l’arquitectura de la qual és gairebé cristal·lina. I aquest món cristal·lí, que comença a ensorrar-se precisament a partir de l’època de Dante, el comencem a veure reflectit en Petrarca i l’humanisme. Aquest món perfecte es converteix en una mena de trencaclosques, i es fa difícil veure com s’han de reordenar aquestes peces. Aleshores és quan entrem en aquest món fascinant, anomenat ‘renaixement’, en el qual hi ha una gran revolució artística, però també una gran evolució intel·lectual que trenca moltes fronteres. Per exemple, es trenca la frontera del que era el món conegut. Durant deu o dotze segles havia predominat la concepció aristotèlico-ptolemaica, però en cent anys, gràcies als descobriments geogràfics, aquesta concepció canvia. D’altra banda, es trenca la idea que no es podia penetrar en el cos humà: el cirurgià renaixentista comença a entrar-hi. Ara bé, el trencament fonamental té a veure amb la idea de la terra com a centre del món. De l’heliocentrisme es passa a un món centrifugat i limitat. S’inicia un període de gran riquesa però també de grans incerteses en què els límits semblen bastant difícils d’establir, en què la diferència entre el que ara anomenaríem ciència i la màgia és borrosa, i en què, com demostra molt bé l’art del Renaixement, el coneixement científic (l’astronomia) i el coneixement esotèric (l’astrologia) estan molt imbricats. És pròpia del Renaixement la figura del savi, del buscador del coneixement que se situa sempre en un territori límit. Leonardo da Vinci era així, Giordano Bruno era així, Paracels era així. Faust recull la figura d’un món en transició i ple d’incerteses en què un home arriba a la plenitud de la seva vida, al final de la seva vida, i té aquesta sensació completament insatisfactòria de saber molt però alhora no saber res; és aleshores quan té la temptació d’entregar-se a l’altra banda de les coses. El Faustbuch prevé el lector contra aquests perills i l’advertència és, en aquest cas, clarament luterana. L’advertència catòlica va ser la mateixa Contrareforma. L’advertència luterana és diferent, perquè a l’Europa luterana és van seguir els camins de la revolució científica del Renaixement, però alhora van sorgir veus moralistes que advertien dels perills que això comportava.

Faust. Tragèdia subjectiva arribarà a les llibreries a principis de juliol.

[Font: www.nuvol.com]