sexta-feira, 10 de fevereiro de 2017

Escriure per llegir millor


Moreno Bayona, Víctor. A la literatura por la escritura: actividades de imitación textual. Arre: Pamiela, 2016. 432 p. (Pedagogía; 14). ISBN 978-84-7681-958-6. 24 €.
Escrit per Enric Iborra

De la mateixa manera que el concepte de literatura no ha significat sempre el mateix, també les maneres d’ensenyar-la han variat al llarg del temps. Fins al segle XIX, l’ensenyament de la literatura tenia una dimensió retòrica explícita i declarada. El seu estudi es prolongava en l’aprenentatge de l’art d’escriure, perquè els autors que es llegien a les escoles eren també models a imitar. La feina dels alumnes no era fer comentaris, lingüístics o literaris, sinó aprendre a escriure i a parlar bé imitant els textos seleccionats. Els comentaris crítics eren competència del professor. 

Al segle XX, en canvi, la literatura va deixar de ser un model per esdevenir un objecte. El discurs escolar es va convertir en un discurs crític sobre la literatura i l’ensenyament de la literatura es va reorientar cap a l’historicisme, cosa que es va traduir en els manuals d’història de la literatura i en el predomini de la dimensió crítica, canalitzada a través de la pràctica del comentari de text. 

Aquest enfocament acadèmic és un dels factors que més han contribuït a l’aversió que gran part de la població escolar sent per la lectura. La literatura com a disciplina acadèmica, si no se’n té una experiència personal prèvia, no té sentit, i l’enfocament acadèmic contribueix a blocar-ne la possible conversió en experiència personal. Ja tenim el cercle viciós. Per a la majoria dels alumnes de tots els nivells educatius la literatura és únicament el que s’ensenya: una assignatura. S’arriba a pensar que les obres literàries han estat escrites amb el fi de ser ensenyades i estudiades, cosa que estalvia de llegir-les i rellegir-les. 

A la lectura por la escritura. Actividades de imitación textual, de Víctor Moreno, és una denúncia d’aquest estat de coses i al mateix temps una reivindicació de l’antiga manera d’ensenyar la literatura. Moreno insisteix des de les primeres pàgines del seu llibre que els textos literaris no serveixen únicament per ser compresos i interpretats. També poden ser imitats i transformats. Quan l'escriptura és l'objectiu d'una lectura, l'interès de l'alumne augmenta i, a més, comença a llegir amb una atenció més gran. No per contestar unes preguntes, sinó per saber com un text aconsegueix el seu poder cognitiu, lingüístic, ètic i moral. Les activitats proposades per Víctor Moreno tenen com a finalitat fer pràctiques d'escriptura, que no es poden dur a terme sense comprendre i interpretar prèviament un text determinat. 

Ara bé, la imitació, com adverteix l’autor, no és un mer sinònim de còpia. El procediment imitatiu posa en joc diversos processos: la lectura atenta d'un text model, l'obtenció d'un conjunt bàsic d'elements que es volen imitar, la utilització de l'esquema organitzatiu del text i l’aportació personal de variacions. La imitació obliga els alumnes a fixar l’atenció en l’estil d’un text, en la seua estructura organitzativa i en els motius temàtics principals. De tota manera, fins i tot els mers exercicis de còpia literal poden resultar útils. Marx copiava els textos de Spinoza per comprendre’ls millor. 

Tornar a basar la classe de literatura en la imitació dels textos dels grans autors, implica prescindir dels manuals i anar a les obres originals, abandonar els comentaris de text i substituir-los pels antics exercicis de paràfrasis, reescriptura i recreació d’uns models seleccionats. O ensenyar els alumnes a llegir en veu alta. La lectura en veu alta és també una manera d’interpretar un text, donant a cada frase l’entonació i el ritme que demana, marcant bé les pauses, les inflexions o els canvis de veu. També, recuperar i practicar la memorització de textos, sobretot de poemes. El cultiu de la memòria literària —i de la memòria en general— ajuda a escriure millor i a entendre millor el que llegim, i fins i tot a parlar millor. 

Es podria dir que es tracta de recomanacions òbvies, basades en el sentit comú, si entenem aquest terme com a bon sentit, i no com a sentit general o compartit per la majoria. Com deia Verdi, torniamo all’antico e sarà un progresso! De vegades, sembla que, en el camp de les humanitats i de l’art en general, l’evolució o el «progrés» consisteix a perdre un llençol en cada bugada. 

La major part d’A la lectura por la escritura està dedicada a presentar un repertori d'activitats a partir d’una selecció de textos d'autors de les literatures espanyoles, anglesa, francesa, alemanya, russa, nord americana i sudamericana, entre els quals trobem tant alguns dels clàssics indiscutibles com escriptors importants que solen quedar una mica al marge del cànon. Moreno proposa textos de Cervantes i de Quevedo, però també del Padre Isla i de Pérez Galdós. I, de la literatura francesa, Stendhal, Balzac i Flaubert, com era previsible, però també Schwob, Jarry i Céline. 

Cada un d’aquests textos va encapçalat per una aproximació breu sobre l’autor i l’obra, tractats sempre amb una certa irreverència, d’una manera no gens convencional —no gens acadèmica, en el bon sentit de la paraula. Víctor Moreno parla dels llibres i dels autors que més li agraden com un lector, no com un professor. Després de cada text s’ofereixen els resultats d’algunes imitacions redactades pels seus alumnes.

A la lectura por la escritura s’afegeix a l’extensa obra publicada fins ara de Víctor Moreno, centrada en la reflexió sobre l'escriptura i la lectura, i en l’elaboració de diverses propostes per practicar totes dues en els centres d’ensenyament. Els títols dels seus llibres són ben reveladors: Escritura imaginativaLectura, libros y animación lectoraCómo hacer lectores competentesEl deseo de leer i El deseo de escribir. O La manía de leer. Aquest últim llibre és particularment recomanable. Constitueix un atac molt intel·ligent contra les ingenuïtats propagades pel discurs fonamentalista que envolta la problemàtica entorn de la lectura, com ara pensar que la lectura ens tornarà més demòcrates, més tolerants, més bones persones, etc. L’autor no s’està de citar i ridiculitzar les bajanades que solen dir sobre aquests temes les principals patums de la literatura espanyola, Aquest llibre ha estat vergonyosament silenciat.


[Font: www.bd.ub.edu]

Nenhum comentário:

Postar um comentário