Mentre la literatura i l’amor suraven arreu de Catalunya per Sant Jordi,
mentre les lletres vivien el seu dia de glòria, a la terra de Josep Pla
es cometia un crim ortogràfic. Enfilat a una bastida, un grup de
persones pintava sobre una gran paret blanca del pàrquing de darrere la
Fundació Josep Pla: “De begades penso en Palafrugell”. Una “b”
antisistema que està causant un intens debat al carrer i a la xarxa. Qui
ha fet això? Amb quin motiu? Què diria Josep Pla?
Per David Parreño Mont
L’origen de tot
plegat cal trobar-lo a la sala de conferències de la Fundació Josep Pla,
on mensualment s’organitzen presentacions i activitats de gran interès,
però que estèticament tenia un problema. El gran finestral de la sala
permetia contemplar de fons un anunci d’un supermercat que ja no ven a
Palafrugell pintat a una gran paret de la casa
del darrere, de manera que cada activitat que s’organitzava en aquest
espai de patrimoni literari estava promocionada subliminarment per
aquest antic supermercat.
Així doncs, un supermercat va despertar la imaginació de la Fundació
Josep Pla i, en especial, de la ment creativa de l’artista
multidisciplinari Enric Farrés Duran. Planià declarat, veia que s’havia
de reivindicar la figura de Josep Pla des de l’actuació, sense
idealismes ni veneracions, i que aquella era la millor paret per a
fer-ho. Es troba al pàrquing del Casal
Popular, un dels punts més concorreguts de Palafrugell, i és visible
des de la Fundació Josep Pla. A més, la seu de la Fundació Josep Pla
està situada prop de l’escola on l’artista precisament va aprendre a
llegir Josep Pla, i el pàrquing en qüestió era abans el pati de
l’escola. Un triangle perfecte que no podia desaprofitar.
El grafit literari era una bona idea, però Enric Farrés explica que
“posar la cita i prou no tenia sentit” i que perquè tingués potència
“calia treballar la realitat i el dubte”. A més, segons l’autor “permet
desafiar el pensament normal de l’espectador i causar-li un cert mal
d’ulls”. Com explica Anna Aguiló, directora de la Fundació Josep Pla,
aquesta “pintada transgressora” serveix d’excusa per a crear l’activitat
sonora “4 dies sense pati”.
Tots dos coincideixen en afirmar que aquesta cridanera pintada només és
la prèvia del que es podrà viure al pati de la Fundació durant el festival Flors i Violes, de l’1 al 4 de maig.
Flors i Violes pretén ser una festa dedicada a la primavera amb la creació d’un circuit
d’escenaris de creacions i decoracions artístiques, concerts i
degustacions gastronòmiques. Cyril Torres, comissari de Flors i Violes,
explica que intenten que el circuit sigui el més divers possible i
inclogui des d’artistes joves fins a artistes ja consagrats, tot i que
cerquen una “certa regeneració”. Reconeix que preveien que l’obra de
Farrés, aquest artista que ha exposat al MACBA i a la Fundació Tàpies,
seria “insolent i provocadora”.
Un passeig pel pàrquing permetia copsar aquest matí l’abast de la
polèmica. A tall d’exemple, un home lingüísticament ofès feia fotos del
grafit amb el mòbil per denunciar el fet a l’alcalde i enviar-les al
programa El gran dictat de TV3. Enric Farrés explica que s’ha
trobat amb diversitat d’opinions i Anna Aguiló comenta que les “primeres
reaccions han estat d’estupefacció i d’ira”, encara que la “resposta
juganera del tuitaire @Trazzto ha ajudat a fer entendre que era una broma”. En @Trazzto ha respost a través de l’etiqueta #ElMurDeLesPlamentacions
amb multitud d’imatges retocades amb frases iròniques, en la que segons
l’opinió de l’artista mateix ha estat la millor reacció.
Anna Aguiló acaba tranquil·litzant la ciutadania: “Un cop acabat Flors i
Violes, corregirem la falta garrafal perquè sigui el primer grafit
literari de Palafrugell que passarà a engruixir el nostre patrimoni
cultural amb una frase de Pla que evoca la seva literatura
memorialística”.
[Font: www.nuvol.com]
Sem comentários:
Enviar um comentário