Les llengües que no han tingut sort

Per Joan-Daniel Bezsonoff

Hi ha molts sud-africans i molts catalans que no entenen que un perpinyanès com jo pugui estudiar una llengua tan poc parlada com l’afrikaans, aquesta filla del neerlandès que s’ha desenvolupat a l’Àfrica del Sud. Una llengua és un pont cap a una altra cultura.

L’anglès i també el francès ens permeten viatjar arreu del món. D’altres llengües com l’alemany, el rus, l’italià, el castellà, el portuguès són molt parlades i trobes sense esforç els clàssics de les seues literatures traduïts. Quantes traduccions del Quixot o de Dant!

El domini de les parles que no han tingut tanta sort, com l’afrikaans, el català, el romanès, el basc, el danès, l’hongarès, l’occità, el polonès etc. ens obre un món desconegut i meravellós. Uns poetes genials com Mihai Eminescu, Frederic Mistral, Jon Mirande ; uns bons novel·listes com Camil Petrescu, Miklós Bánffy són presoners dels límits de llur llengua. Mereixerien que els coneguessin a l’estranger.

Crec que val la pena estudiar afrikaans només per llegir Eugène Marais en versió original. El seu llibre Die Siel van die Mier (l’ànima de la formiga) ha estat afusellat per Maurice Maeterlinck a La vie des Termites. Maeterlinck era flamenc i llegia l’afrikaans amb la facilitat que tenen per nosaltres l’occità o l’italià. Marais va denunciar-lo però, faltat de diners, es va aturar a mig camí. La història literària tragina tantes injustícies com un riu que s’enduu troncs corcats. ~

[Font: www.nuvol.com]