El 3 d’agost fa cent anys de la mort de Joseph Conrad. Edicions 62 publica Joventut i altres narracions, els relats —o novel·les breus— d’un autor impactant que va enlluernar Josep Pla, amb la traducció de Ricard Vela. S’inclou el primer relat on apareix Marlow, el personatge d’El cor de les tenebres que va inspirar Apocalypse Now.
Escrit per Àlex Milian
“El novel·lista anglès Joseph Conrad acaba de morir (...) Conrad ha escrit les novel·les més impressionants de la nostra època, les més profundes”. Així començava l’obituari de Joseph Conrad que Josep Pla signava a la portada del diari La Publicitat el 8 d’agost de 1924, cinc dies després de la seua mort. Es tracta d’un dels pocs articles sobre la mort del novel·lista que podem trobar a la premsa catalana d’aquell moment. Pla hi criticava que Conrad fos poc conegut a Catalunya i que aquells que el coneixien no fessin més per divulgar-lo, perquè, afirmava, “si no arribà a la profunditat de Dostoievski, construí amb més traça literària que el gran escriptor eslau. Conrad és un eslau europeïtzat, una barreja d’instint i de forma, una fusió de Dostoiewski (sic) i Flaubert”.
L’edició de 62 recull una de les nouvelles que L’Avenç acaba de publicar, “Amy Foster”, potser la més impressionant de les històries d’aquest aplec, per les coincidències entre el seu protagonista i l’autor.
Joseph Conrad va nàixer a Berdítxiv, que actualment és Ucraïna, però aquell 1857 era Polònia. La seva família es va mudar a Varsòvia quan tenia quatre anys, d’on no van trigar a marxar cap a Lviv i després a Cracòvia. El polonès era la seua llengua materna, però la nació que el mobilitzà va ser la mar i la llengua literària que va acabar triant, l’anglès. Amb 17 anys es va enrolar com a grum a Marsella i va estar d’aprenent quatre anys en barcos francesos. Després va entrar a la Marina mercant britànica i va passar setze anys de mariner per ports d’Àsia i Àfrica, una experiència que ompliria posteriorment bona part de la seua literatura.
Un exemple clar és el relat que dona títol al volum, Joventut, escrit el 1898 (i publicat el 1902). És, per tant, la primera història on Conrad fa aparèixer el mariner Marlow, que després protagonitzarà El cor de les tenebres (1899), la novel·la que va inspirar Apocalypse Now de Francis Ford Coppola. De tota manera, no intenteu posar a aquest Marlow la cara de Marlon Brando, ni tan sols d’un jove Brando, perquè no s’adiu gaire amb el personatge inexpert i malastruc que narra el viatge més accidentat de la història de la marina mundial. Pot haver-hi viatges més reiteradament accidentats, però mai no han estat explicats.
Aquest relat dels inicis és un primer tast de la poderosa literatura de Conrad, amb unes descripcions tan detallades com vives i un intent d’aprofundir, de transcendir, que en aquest primer conte és encara una una mica matusser (el narrador és molt explícit a l’hora de repetir el missatge que vol transmetre: que la joventut i la temeritat eren inseparables), però que desplega un humor aspre marca de la casa. I anticipa el gran narrador d’aventures que encisava a Pla: “El gènere de novel·la que construí Conrad és enormement perillós”, escrivia a l’obituari: “La novel·la d’aventures és sovint un truc pueril basat en l’interès que produeix sempre el melodrama sobre un fons exòtic i llunyà. (...) Anglaterra ha tingut el més gran novel·lista d’aventures de la nostra època, Stevenson. Conrad, al meu entendre, és superior, no és tan ‘aventurista’ però és més profund. Conrad, per exemple, ha sabut com ningú treure sensació d’un paisatge”.
Això es pot veure tant a “Joventut”, com als altres relats del volum: “Amy Foster” (1903), “Un anarquista” (1905), “El còmplice” secret (1909), “El soci” (1911) i “El relat” (1917).
Tot i que el personatge de Marlow ha estat sovint identificat com l’alter ego de Conrad —i així ho recorda el traductor Ricard Vela a l’aclaridor pròleg del volum—, el conte que més paral·lelismes biogràfics mostra, i més impacta el lector si hi pensa, és “Amy Foster”. Ignoro com es va rebre aquest relat en l’Anglaterra de començament del segle XX (es va publicar el 1903 en el volum Typhoon and Other Stories), quan Conrad ja era un escriptor respectat, però hi ha una crítica duríssima contra la societat rural anglesa i la forma que rebien els immigrants.
“Amy Foster” és la història d’un nàufrag d’origen polonès (no es diu, però les referències lingüístiques que el traductor ens aclareix el situen en aquell país), l’únic supervivent d’un vaixell que va d’Hamburg als Estats Units carregat amb emigrants de l’Europa de l’Est. L’home arriba a un lloc imprecís del sud d’Anglaterra i rep un mal tracte general i cruel. Tan cruel com impactant.
Per sort, Conrad estreny, però no ofega. I no abandona mai el seu humor, discret i esmolat com un full de paper. Com quan el nàufrag polonès “va prendre consciència de les diferències socials, però no va deixar mai de sorprendre’s de la pobresa de les esglésies enmig de tanta opulència. Tampoc va aconseguir entendre per què estaven tancades els dies feiners, ja que no s’hi podia robar res. Era, potser, per evitar que la gent pregués massa sovint?”.
 |
| Joventut i altres narracions Joseph Conrad Edició i traducció de Ricard Vela Edicions 62 Barcelona, 2024 288 pàgines |
[Font: www.eltemps.cat]
Sem comentários:
Enviar um comentário