La Pedrera aposta pel risc i la creació contemporània

A Catalunya, en arts escèniques, s’aposta poc pel risc, per l’experimentació, pels nous llenguatges. Enterrats els Radicals i el NEO, només ens queda el TNT, l’Antic Teatre i, de tant en tant, alguna sala com la Beckett o La Seca Espai Brossa. Des de fa tres temporades, però, un nou espai s’ha afegit a aquesta petita llista: La Pedrera. L’emblemàtic edifici d’Antoni Gaudí ens regala, any rere any, un cicle dedicat al teatre contemporani que barreja moviment, vídeo, paraula, objectes i música: Noves escenes, noves mirades.

Constructivo, d’Ernesto Collado

“La Fundació La Pedrera vol tornar a donar protagonisme absolut a l’artista escènic perquè és un agent amb el potencial i la capacitat de generar propostes que aporten valors transformadors, emocionals, crítics, estètics i espirituals a la societat”, expliquen al programa de mà. Una oportunitat imprescindible (i gairebé única) de gaudir de la creació més contemporània i d’artistes de llarga trajectòria internacional que, malauradament, tenen poques oportunitats d’estrenar a casa seva. Creadors com Jomi Oligor, Ernesto Collado, David Espinosa o María Jerez.

El cicle Noves escenes, noves mirades començarà aquest dimecres 4 de febrer amb una petita gran joia: La máquina de la soledad, de Microscopía i Oligor. “Teatre d’objectes documental, arqueologia de les emocions, col·leccions d’allò intangible… La máquina de la soledad és tot això, i també regala als espectadors el plaer de rebre i obrir una carta, ni que sigui per uns instants, sentir el tacte del finíssim paper avió i llegir un missatge redactat per un escrivent de Mèxic” escrivia, emocionat, Oriol Puig Taulé a Núvol.

La propera cita la tindrem el dia 12 amb el Much ado about nothing, que David Espinosa va presentar a la darrera edició del festival TNT. Una versió de Molt soroll per a res, de Shakespeare on Espinosa es pregunta per què es continuen representant els clàssics. El 18 de febrer María Jerez presentarà El caso del espectador que es va poder veure als Radicals del Teatre Lliure l’any 2008. Un espectacle on Jerez questiona el punt de vista de l’espectador a través de la utilització d’un dispositiu que permet fragmentar la realitat del que està veient. “Vull aprofundir en l’estudi del llenguatge coreogràfic, cinematogràfic i teatral i en el qüestionament dels rols adquirits com a espectador i de les convencions del cinema i del teatre”, explica l’artista madrilenya.

Els darrers creadors que passaran per La Pedrera seran Jorge Dutor i Guillem Mont de Palol i la Fundación Ernesto Collado. Els primers presentaran ¿Y por qué John Cage?, una performance sobre el so i el significat que es podrà veure el 26 de febrer. Finalment, Ernesto Collado i Piero Steiner portaran Constructivo, un manifest encès contra l’esterilitat de l’arquitectura moderna. L’espectacle, que Aída Pallarès va poder veure a Fira Tàrrega, és “el resultat és una performance cap a la utopia, una “ma d’obrà amb profunditat filosòfica” que ens ensenya la poètica de la construcció.” Un imprescindible, com tots els de Noves escenes, noves mirades.

[Foto: Lorenzo Duaso - font: www.nuvol.com]