Marea roja històrica a Belfast pels drets dels parlants d’irlandès

 

Milers de manifestants reclamen un reconeixement oficial i mesures immediates

                   Imatge de la manifestació a Belfast

Milers de persones —17.000, segons l’organització— han reclamat aquest dissabte 21 de maig a Belfast l’aprovació de mesures legislatives en favor dels drets dels parlants d’irlandès a Irlanda del Nord. És una de les manifestacions més grans de la història en favor d’aquest idioma, que a diferència del que passa amb al gal·lès o el gaèlic escocès, no disposa d’una llei pròpia per a promoure’l.

La manifestació estava convocada per la xarxa associativa An Dream Dearg (“El Grup Roig”, pel color que usa en els seus actes), amb el suport i participació de nombroses organitzacions a favor de la llengua, com ara la plataforma Conradh na Gaeilge.

Els manifestants han retret a les autoritats la seva inacció per a proveir una legislació que atorgui drets lingüístics als parlants d’irlandès en l’administració, l’escola o els tribunals, entre altres àmbits. Segons l’organització, la manca d’una legislació específica converteix els parlants d’irlandès en “ciutadans de segona”.

La reivindicació històrica del moviment a favor de la llengua ha estat la de l’aprovació, per part de l’Assemblea d’Irlanda del Nord, d’una Llei de l’irlandès, que reconegui a aquest idioma un estatus d’igualtat respecte de l’anglès. Els partits unionistes britànics, però sempre ho han blocat.

La via oberta a curt termini perquè hi hagi avenços passa per Londres. L’aprovació de mesures pels drets lingüístics dels parlants d’irlandès està prevista en l’acord New Decade, New Approach (NDNA, “Nova Dècada, Nou Enfocament”) de 2020 entre els governs britànic i irlandès, que va possibilitar la recuperació del govern nord-irlandès després de tres anys de suspensió.

Atès que els partits unionistes impedeixen l’aprovació de les mesures a Belfast, el govern britànic s’ha compromès a fer-ho a Westminster. Això es concretarà en la Llei sobre identitat i llengua a Irlanda del Nord, anunciada pel govern britànic com a part de l’NDNA. Aquesta nova llei inclourà un “paquet curosament equilibrat de mesures sobre la identitat i la llengua” entre les quals la “creació d’una nova Oficina d’Expressió Identitària i Cultural que donarà guiatge a les autoritats públiques en una sèrie de principis d’identitat nacional i cultural”.

S’espera que la llei sigui portada a la cambra legislativa britànica les properes setmanes, o fins i tot aquesta mateixa, d’acord amb la informació que publica avui The Irish News.

Crítiques del Comitè d’Experts de la Carta Europea
La inacció del Regne Unit ha rebut crítiques del Comitè d’Experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM). En la seva darrera comunicació (2021), el Comitè va retreure que encara no s’hagi aprovat cap llei específica ni cap estratègia integral per a la promoció de l’irlandès a Irlanda del Nord. El grup d’experts va recomanar a les autoritats britàniques que aprovin aquesta estratègia i una llei àmplia —no sembla que la que està a punt de presentar-se ho sigui— i també va criticar que els compromisos de l’NDNA no s’hagin complert.

I en la línia del que argumenten les entitats a favor de la llengua, el Comitè de la CELRoM indica que l’aprovació d’aquestes mesures parcials de l’NDNA no substitueixen la necessitat d’acabar aprovant una Llei de l’irlandès.

A banda, el Comitè també recomana a les autoritats que proporcionin immediatament formació bàsica i avançada per a un “nombre suficient de professors que ensenyin en irlandès”, cosa per a la qual hi ha una “necessitat urgent”.

La CELRoM és un tractat internacional sota els auspicis del Consell d’Europa en què diversos estats es comprometen a protegir i fomentar llengües minoritzades dels seus territoris. El Regne Unit va ratificar la Carta el 2001 i hi reconeix set llengües: l’irlandès, el gaèlic escocès, el gal·lès, el còrnic, l’scots, l’scots de l’Ulster i el manx.

Vora 100.000 parlants a Irlanda del Nord
La substitució lingüística de l’irlandès a l’illa d’Irlanda va començar al segle XVII i es va intensificar als segles XIX i XX. En el moment de la partició (1921), encara quedaven comunitats irlandòfones a Irlanda del Nord. Però a diferència del que es va fer al sud de la frontera, on els esforços de preservació es van concentrar en les zones rurals conegudes com a Gaeltacht, a Irlanda del Nord el moviment per la llengua va posar l’accent a estendre el coneixement de l’irlandès a tot el territori, i especialment a les ciutats. Aquest esforç va tenir més èxit en els ambients polititzats del republicanisme irlandès.

Actualment, el 6% de la població nord-irlandesa, unes 100.000 persones, declara que sap parlar irlandès, segons dades del cens de 2011. Tot i això, sols el 0,2% afirma que és la seva “llengua principal”, cosa que mostra clarament el seu ús extremadament limitat com a idioma comunitari.

 

[Foto: An Dream Dearg - font: www.nationalia.cat]