quarta-feira, 7 de junho de 2017

L’art impúdic


Escrit per Carles Domènec

Diu Adrián Pino Olivera que el seu ‘Projecte V’ consisteix en “una sèrie de nus artístics en diferents museus d’Europa, davant d’obres que guarden la forma d’allò femení, una energia que pot transformar aquest món capitalista en decadència”. El seu primer nu va tenir lloc al Museu Uffizi de Florència davant del Naixement de Venus, després fou el torn de la Victòria de Samotràcia del Louvre (París) i, el 22 d'abril, la Fontana di Trevi de Roma. El 22 de maig va ser detingut a la National Gallery de Londres, després de despullar-se i remullar-se amb llet en front del quadre L’origen de la via làctia. Assegura que seguirà despullant-se pels museus europeus i prepara noves accions durant els propers mesos.
Fa un any, la luxemburguesa Déborah de Robertis, de 31 anys, va ser acusada d’exhibicionisme sexual perquè es va seure al terra, nua en front del quadre Olímpia al Musée d’Orsay de Paris, reproduint l’escena d’Édouard Monet davant dels espectadors que omplien la sala. L’acció coincidí amb els darrers dies de l’exposició ‘Splendeurs et misères, Images de la prostitution 1850-1910’. La luxemburguesa, que s’interroga sobre els límits de l’exposició sexual, va fer servir una petita càmera per gravar la reacció del públic. Déborah de Robertis ja exhibí, el maig de l’any 2014, el seu sexe davant el conegut quadre L’origine du monde de Gustave Courbet. Fou multada amb un any de presó i 15.000 euros.
Sobre uns talons de plataforma, l’artista sud-africà Steve Cohen passejà per Trocadero, a París, amb un gall fermat al seu penis. L’any 2013, Arthur Gillet, de 27 anys, antic estudiant de l’escola de Belles Arts de Rennes, es passejà nu pels passadissos que allotjaven l’exposició Masculin/masculin, dedicada precisament al masculí. En aquella ocasió, la perfomance no va suposar cap queixa. El director de la vigilància, de fet, li va proposar convertir aquell gest en alguna cosa de caire oficial.

Aquestes accions ens transmeten interessants debats sobre diverses qüestions, com els límits de l’exposició del cos nu en públic. La reproducció en viu d’algunes obres artístiques implica una castedat que no provoca directament l’exposició de l’original. En aquests casos d’intervencions davant obres mestres, cal preguntar-se sobre el concepte d’obra, d’original i còpia, si l’aprofitament d’una obra és una nova peça original. És com aquell fotògraf que utilitza fotografies d’altres amb una altra intenció, i són el context o la intenció els que defineixen l’originalitat. L’artista Mati Klarwein intervenia en quadres d’altres autors i arribava a una nova composició.

Per què acceptem el cos humà en alguns anuncis publicitaris però aquesta evidència és més crítica al món de l’art. Potser, al primer cas, en coneixem millor els codis. L’exhibició dels genitals interpel·la la bellesa, l’estètica i el bon gust?
Per últim, en aquestes perfomances, la reacció de l’espectador, incloent-hi la dels mateixos agents de seguretat, acaba formant part de l’acció representada. Els rols poden invertir-se i el ciutadà passar a ser públic i, després, actor involuntari.


[Font: www.revistabearn.com]

Nenhum comentário:

Postar um comentário