Cinc grups israelians que et trencaran els esquemes

El grup A-Wa

Escrit per Lluís Bou

 

Des de fa uns quants anys a Israel s'ha produit un boom de la música mizrahim. Els mizrahim són els jueus originaris de països àrabs, i tenen patró musical molt influenciat per aquestes cultures locals, també pel descordat to festiu. Però com que en la cultura musical jueva està molt assumida la fusió de gèneres, en surten a més grups suggerents que trenquen el motllo i els parti pris. Mizrahim significa literalment "de l'Est", però no de l'Est d'Europa sinó oriental.

La creixent valoració de la cultura mizrahim té un impacte social molt important a Israel, perquè són un sector social que no ha tingut mai el lideratge del país. La independència d'Israel el 1948 la van fer i la van pensar els jueus azquenazites, els que provenien del centre i l'Est d'Europa i que parlaven jiddisch, els que han donat un nombre significatiu de premis Nobel i que han estat un dels puntals de la cultura occidental moderna. Els mizrahim estaven a l'ombra, però ara s'està produint el que potser serà un revifament cultural.

T'expliquem ara quatre grups i intèrprets mizrahim del tot innovadors, amb un contrapunt final:

1  A-WA

A-Wa és un grup format per tres germanes jueves originàries del Iemen, que fan música inspirada en la d'aquest país, però fusionada amb música dance electrònica. I ho aconsegueixen. El seu single Habib galbi ( Amor del meu Cor) va tenir impacte internacional, amb una melodia tradicional iemenita fusionada amb hip-hop i la música electrònica. Una originalitat extrema que va fer que per primer cop una peça en àrab se situés en el número 1 de les llistes d'èxit musicals d'Israel.

 2- Ravid Kahalani

Ravid Kahalani és un cantant jueu també d'origen iemenita que va fundar el moviment Yemen Blues. Com indica el nom, Kahalani fa una fusió entre les melodies i ritmes tradicionals del Iemen i el blues afroamericà, amb pinzellades de soul. Yemen Blues està format per músics de Nova York, Israel i l'Uruguai. Kahalani va néixer a Israel el 1978, d'una família amb tradició de cantants. A més de la tradició jueva iemenita, també ha investigat la música de l'Església cristiana ortodoxa, que incorpora els melismes.

 3 - Riff Cohen

Riff Cohen té un perfil diferent, i no beu de la cultura musical del Pròxim Orient, sinó del Magrib. És una cantant jueva que té origens familiars tunisians, en concret de l'illa de Djerba, i algerians. Cohen, que va néixer a Tel Aviv, canta en hebreu, francès i àrab, amb un estil del tot personal. Es va traslladar a viure a París per estudiar musicologia, i durant la seva etapa d'estudiant el 2001 va publicar el primer single titulat À Paris, que tot i la seva senzillesa tècnica té més de 5 milions de visites i és el més exitós de la cantant. Cohen té influències de la música Raï del Magrib, i té un to diferent a la de la música mizrahim estrictament oriental.

4- Quarter to Africa

 

Quarter to Africa és un grup format pels jueus israelians Yakir Sasson i Elyasaf Bashari, i fusionen música del Pròxim Orient i, com ells diuen, de la "mare Àfrica".  En les seves peces hi ha tons de soul, funk, música iemenita, ritmes nord-africants i afro bit.

5 - Luna Abu Nassar

Luna Abu Nassar és el contrapunt a aquesta llista. És una àrab israeliana nascuda a Natzaret, encara que viu a Tel Aviv. Canta en hebreu i àrab, però fusionant els dos idiomes en una mateixa cançó. No pertany a la cultura mizrahim i no fa una música de tons orientals. És tot al contrari. Va començar en un grup de hip hop i ara fa una música experimental cada cop més evolucionada i minimalista. A l'inici del vídeo, on interpreta Rakevet (Tren), pronuncia paraules en hebreu en una forma original pròpia del seu estil.

[Font: www.elnacional.cat]