ANÀLISI. Aquests últims dies,
pràcticament tots els grans mitjans de comunicació francesos porten la
notícia, amb els corresponents comentaris, sobre l'amenaça d'expulsió
dels gitanos del territori de la República Francesa. Una amenaça de
profund calat perquè prové del mateix ministre de l'interior, Manuel
Valls. Una visió de conjunt a cura del president emèrit del CIEMEN,
Aureli Argemí.
Valls no ha estalviat paraules per a
expressar-se en el sentit de l'expulsió dels gitanos, i proclamava a
través de la ràdio France Inter: "Els gitanos són incapaços
d'integrar-se a França i, per tant, han de ser reconduïts a Romania i a
Bulgària" (sumen entre 15.000 i 20.000 persones). Viuen a les perifèries
de les ciutats, sotmesos a " la mendicitat i a la delinqüència".
Una de les primeres reaccions davant d'aquests plantejaments ha
vingut de la Comissió Europea. El seu portaveu, Olivier Bally, ha
declarat que si els principis de lliure circulació i de la llibertat de
residència en un altre país de la Unió no són respectats, "la Comissió
utilitzarà tots els mitjans a la seva disposició". Ha posat en la
memòria de tothom que la mateixa Comissió ja havia actuat en aquesta
direcció, fa tres anys, quan el llavors president de la República
Francesa, Nicolas Sarkozy, elegit amb els vots de la dreta, havia
decretat l'expulsió d'un bon nombre de gitanos.
Tot i així, el ministre de l'Interior d'ara, membre d'un govern
socialista, no ha baixat la guàrdia, per més que hagi puntualitzat que
"vetlla atentament pel respecte de les normes europees". Segons ell, els
gitanos tenen la vocació de retornar als seus països d'origen i
d'integrar-s'hi. Se'ls ha d'ajudar a que ho facin. Concretament els
governs de Romania i de Bulgària disposen "de fons estructurals de la
Unió Europea que els facilita la tasca d'integració dels seus ciutadans,
comprenent-hi els gitanos".
Per la seva part, el portaveu de la Comissió ha hagut de deplorar que
la insistència del ministre Manuel Valls deu provenir d'una confusió
"voluntària o involuntària" sobre el que diuen les normes europees sobre
el tema. Més taxativa ha estat la vicepresidenta de la Comissió,
Viviane Reding, la qual ha acusat el govern francès de no posar en
pràctica el pla d'integració dels gitanos aprovat pels estats membres de
la Unió Europea, amb la dotació de 50.000 milions d'euros que França no
ha utilitzat. Ni així Manuel Valls s'ha sentit al·ludit. Ha tornat a
insistir que no existeix "cap més solució que la de reconduir la majoria
de gitanos a la frontera" i que aquesta decisió "és conforme a la
directrius emanades de la Unió Europea el 2004".
Les protestes han arribat lluny, per exemple al si del Partit
Socialista francès, del qual és membre Manuel Valls. Entre altres alts
representants d'aquest partit, el seu secretari general, Harlem Désir,
ha dit que no es creu "les teories segons les quals determinades
poblacions no poden ser integrades" a un país democràtic com és França.
En aquesta línia se situava el ministre d'Indústria, Arnaud Monebourg,
en criticar el seu col·lega i demanar-li que corregís les seves
declaracions. Posició contestada per Manuel Valls amb aquestes paraules:
"No hi ha res a corregir. Només molesten els qui no coneixen
l'assumpte". Aquesta gent "té maneres de viure extremadament diverses de
les nostres".
De les amenaces als actes
Segons Amnistia Internacional, durant l'any 2012 11.982 gitanos van
ser expulsats dels llocs on habitaven. Una xifra que ha augmentat
considerablement els primers mesos del 2013. Només comptant el primer
semestre ja eren 10.174 els gitanos víctimes d'expulsions semblants.
Segons el govern, de gairebé res no han servit la creació, el 2012, de
150 oficis "en tensió" que havien de beneficiar els gitanos i ajudar-los
a integrar-se a França.
Un informe d'AI publicat el 25 de setembre, titulat "Condemnats a
vagabundejar. Les expulsions forçades de gitanos a França", prova que
els desmantellaments dels campaments dels gitanos mantenen aquestes
persones en la precarietat i en la marginalitat. Obrant així, les
autoritats franceses desplacen el problema i, a més, l'agreugen perquè
no fan més que deteriorar les condicions de vida dels afectats, ja prou
precàries.
El citat informe explica com les expulsions forçades s'acostumen a
realitzar sense consultar els implicats i sense informar-los degudament i
sense oferir-los cap alternativa acceptable. Les conseqüències acaben
sent que els expulsats es vegin obligats a buscar refugi en campaments
que encara no han estat agredits. Hi ha, certament, excepcions, com els
serveis de certs ajuntaments ofereixen: terrenys ben indicats on
acampar, amb aigua potable, amb mitjans de neteja... Els esmentats
ajuntaments segueixen la convicció que els gitanos aspiren, tot
conservant un estil de conducta propi, a viure normalment, en unes
condicions decents i dignes, a poder treballar i oferir una existència
millor als seus fills.
Unes raons inconfessades
Una constant que trobem en la majoria dels grans mitjans de
comunicació és la pregunta relativa al fet que, precisament, ara, hagi
tornat a posar-se a l'ordre dia la qüestió gitana. La resposta que donen
sol coincidir, en el fons: s'està instrumentalitzant el problema davant
la proximitat de les eleccions municipals que tindran lloc el proper
mes de març i que, segons els sondejos, marcaran una pujada espectacular
de l'extrema dreta, gràcies, en bona part, a la seva posició
intransigent envers els gitanos i altres sectors discriminats de la
societat. Sota aquesta perspectiva, Manuel Valls no fa més que
interpretar el sentiment -confessat o no- de molts francesos, amb ganes
de frenar, amb deixos xenòfobs, l'ascensió del Front Popular.
Amb la seva especial atenció envers els gitanos, Valls s'apunta a la
idea que les poblacions gitanes han de ser els bocs emissaris
privilegiats al voltant dels quals es cristal·litzin les pors relatives a
la inseguretat que assota les grans ciutats, en especial, aquestes
últimes setmanes, Marsella.
[Font: www.nationalia.cat]
Sem comentários:
Enviar um comentário