És important que ens empari una normativa europea perquè es deixin de vulnerar constantment els nostres drets lingüístics
Escrit per Maria Cucurull
La primera resposta que em ve al cap és per una qüestió d’autoestima. Si el català esdevé la 25a llengua oficial de la UE és possible que ens sentim una mica menys petits. Justament, aquest estiu ha fet 30 anys que vam sentir a parlar en català per primera vegada en un acte oficial a l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides. L’any 1993, Andorra esdevenia un país membre de l’ONU i allà, a Nova York, Òscar Ribas Reig llegia un discurs íntegrament en català, sense complexos.
I precisament fites com parlar en català mentre el món ens escolta o poder presumir de tenir una llengua oficial a Europa són dosis de dopamina que ens poden ajudar a deixar de tenir tants prejudicis. Ara bé, més enllà de bastir el nostre orgull com a catalanoparlants, quina utilitat té?
Per donar sentit a la petició d’oficialitzar el català a Europa, en primer lloc, hem de tenir clar quina és la situació actual del català a la Unió Europea. Perquè si bé no és llengua oficial, val a dir que les principals institucions i organismes de la Unió Europea han reconegut el català, el gallec i el basc com a llengües de comunicació amb la ciutadania. Per tant, podem parlar del reconeixement d’un ús oficial limitat que permet que qualsevol ciutadà pugui adreçar-se en català per escrit, a la Comissió Europea, al Parlament, al Consell, al Defensor del Poble Europeu o al Comitè de les Regions i que té dret a rebre una resposta en la seva llengua. A més, també es tradueixen al català algunes publicacions i documents oficials de la UE.
Per tant, una de freda i una de calenta. Tenim reconeixement, sí; però li-mi-tat. L’any 1992, es va aprovar la Carta europea de les llengües regionals i minoritàries (CELRoM) que reconeix les llengües “regionals o minoritàries” com a expressió de riquesa cultural i compromet els estats que signin la declaració a permetre l’ensenyament en aquestes llengües, així com poder-les usar a l’Administració, a la justícia i als mitjans de comunicació. L’Estat espanyol va signar aquesta declaració el 2001, tanmateix si consultem els informes que l’Estat espanyol elabora periòdicament sobre el grau de compliment de la CELRoM (cosa que es fa perquè ho exigeix el Consell d’Europa), podem veure clarament com es vulneren els drets de l’aranès, el català, el basc i el gallec. Se sap, es veu, s’anota en l’informe, però no passa res…
Per tant, l’oficialitat del català a Europa és clau per tenir protecció legal. És important que ens empari una normativa europea perquè es deixin de vulnerar constantment els nostres drets lingüístics. Per exemple, l’oficialitat resoldria el tema de l’etiquetatge en català a l’Estat espanyol i permetria tenir una regulació de l’ús en certs àmbits (Internet, IA) que són urgents perquè el català no sigui un reducte. L’oficialitat també ens permetria usar la nostra llengua als òrgans judicials europeus i, en definitiva, ens atorgaria un reconeixement i una projecció a escala internacional importantíssima.
A Europa hi ha unes 70 llengües autòctones, 24 de les quals són oficials i la meitat, 12, tenen menys parlants que el català. Per tant, podríem dir que a la UE a priori no hi ha prejudicis lingüístics. La Comunitat Econòmica Europea va néixer el 1957 i un any després es va establir que l’alemany, el francès, l’italià i el neerlandès eren llengües oficials de la CEE. Avui, com hem dit, n’hi ha 24; per tant, els països membres de la UE no exclouen cap llengua. L’únic que ens cal és la modificació del reglament 1/1958 del Consell d’Europa que estableix quines són les llengües oficials a Europa, però aquest reglament s’ha canviat 7 vegades per incloure-hi noves llengües, és a dir que a priori la UE no posa bastons a les rodes a l’hora de reconèixer la diversitat lingüística.
Si bé és cert que un cop un país proposa la modificació del reglament cal que tots hi votin a favor, també és cert cal constatar que mai s’ha vist que cap país hagi votat en contra de l’oficialitat d’una llengua europea. Per tant, podríem dir que hi som a tocar…
[Font: www.nuvol.com]
Sem comentários:
Enviar um comentário