Com hem de pronunciar ‘ebola’?

L’ebola, malaltia infecciosa originada a l’Àfrica, és un tema candent d’actualitat, fins i tot en l’àmbit de la lingüística. Des de fa uns dies, un grup de lingüistes discuteixen sobre la correcta pronunciació del terme ebola en català. Heus aquí les seves opinions: 

Miguel Pajares, en una foto de la Fundació Dones per l'Àfrica | Foto: www.elpais.com

Per Griselda Oliver i Alabau 

Eugeni S. Reig, després d’haver consultat el DNV i la Neoloteca del TERMCAT, no veu clara la solució adoptada pel Diccionari normatiu valencià, que proposa la pronúncia [ɛ́bola] amb accentuació a la e, així com tampoc li convenç l’ús de la majúscula que presenta el TERMCAT. Les seves raons són les següents:

a) El nom de la malaltia en qüestió no porta accent en cap llengua del món excepte en castellà. I afegeix: “Si volem ser com totes les llengües del món, haurem d’escriure aquest vocable sense accent. Si volem calcar el castellà, haurem d’escriure’l amb accent agut, tal com ho fa la llengua copiada”.

b) En el cas en què s’escrigui accent damunt la e, aleshores la paraula ha de ser esdrúixola; si s’escriu sense accent, ha de ser plana. “El fet que la paraula es pronuncie com a esdrúixola en llengua anglesa fa que aquesta pronúncia s’haja internacionalitzat i haja pres força”, reflexiona.

c) Si la paraula és esdrúixola, Reig “considere que és més lògic que siga tancada perquè els valencians pronunciem amb e tancada moltes paraules de la nostra llengua que tenen una estructura semblant a la que ens ocupa, com ara sémola, época, térbola, vérbola, etc., encara que també és veritat que pronunciem amb una e ben oberta l’Ènova, nom d’una població de la Ribera Alta.”

d) Si la paraula és plana, a Reig li “sembla més lògic que la pronúncia siga amb o oberta perquè en valencià tenim moltes paraules planes acabades en –ola en les quals la o es pronuncia oberta, com ara banderola, bestiola, escarola, escola, farola, fullola, mentirola, panerola, pianola, picola,rajola, tabola, tovallola, vidriola o viola, encara que també en tenim algunes amb o tancada com és el cas de bola, cola o gola. Caldria, doncs, estudiar-ho molt atentament.”

e) Finalment, Reig considera que “si la paraula s’usa per a denominar el virus i la malaltia que origina, s’ha d’escriure en minúscula perquè és un nom comú. Només s’ha descriure en majúscula quan s’use per a denominar el riu, perquè, en eixe cas, és un nom propi.”

I encara hi afegeix: “En el DNV, totes les entrades estan escrites en minúscula. Així, trobem l’entrada déu i l’entrada bíblia. Després, en els exemples, la cosa queda clara. Però com en el cas de l’entrada èbola no hi ha cap exemple, no podem saber si els redactors del DNV consideren que la e inicial del mot en qüestió ha de ser majúscula o minúscula. Han d’explicitar-ho.”

Miquel Adrover considera que la pronúncia és errònia perquè es fa per analogia a altres llengües i posa com a exemple el terme castellà imbécil, manllevat del francès imbécile, “en què l’accent marca la qualitat de la vocal e”, diu. Segons Adrover, el castellà va adaptar erròniament la pronúncia d’aquest terme, que hauria de dur l’accent sobre la i, i creu que el fet que en català tinguem la paraula imbècil accentuada a la e i no la i és per una imitació del castellà.

Joan-Carles Martí i Casanova

Joan-Carles Martí i Casanova, al seu torn, s’ha apuntat al debat. Ell considera que, de forma purament intuïtiva, si veiés escrit el terme ebola “m’eixiria de dir èbola, amb e oberta i esdrúixola”. Sobre la correcta pronúncia d’un terme, Joan Carles Martí considera que cal conèixer el funcionament, d’una banda, de la fonètica del català, en aquest cas, la dels parlars valencians i, de l’altra, el de la fonètica internacional:

a) Pel que fa al català parlat al País Valencià, Joan-Carles Martí es fixa “en les concomitàncies i en l’estructura interna d’aquests mots” i hi aplica les seves habituds fonètiques: “¿no diem l’Ènova al municipi de comarques centrals valencianes, a la Ribera Alta? És més, com hem de pronunciar tèrbol i tèrbola, tan semblants, especialment la forma femina, a l’Èbola?”. D’altra banda, afegeix que “em consta per experiència que els exemples de l’Extrem Nord o l’Extrem Sud del País Valencià sempre es miren com a «formes secundàries»”: sense anar més lluny, el Diccionari normatiu del valencià va ple d’aquests exemples, i algunes comarques valencianes “quedem minoritzades, malgrat conservar la forma catalana més general”. I sentencia: “coses de voler «normativitar per a valencians» sense tenir en compte la variació interna com a part de tot el conjunt de la llengua catalana”.

b) Pel que fa a l’anglès i el francès, cal conèixer, d’entrada, l’obertura de la vocal i l’accentuació dels mots. D’acord amb això, Joan-Carles Martí assegura que “els francesos pronuncien «ebolà» (no necessiten accentuar la primera e, però et confirme que és tancada), mentre que els anglesos diuen «èbola». En el meu parlar australià a mi em surt oberta. Caldria, és clar, fer un estudi aprofundit sobre la variació interna en anglès.”

Pel que fa a l’ús de la majúscula, Joan-Carles Martí creu que és una qüestió menor, però tenint en compte que malalties com la pigota o la pallola no duen majúscules, per què n’ha de portar ebola?

Al seu torn, l’Ésadir, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, proposa pronunciar-ho com una paraula plana ([eβóla]), d’acord amb el TERMCAT. Tanmateix, el portal lingüístic també proposa escriure el terme en majúscula.

[Font: www.nuvol.com]