Washington ha deixat clar que veu la caiguda del règim comunista de Cuba no tan sols com un efecte col·lateral de la captura de Maduro, sinó també com un objectiu geopolític explícit
Manifestants en una protesta contra la captura de Maduro a l'Havana, aquest cap de setmana.
Escrit per Karen DeYoung i David Ovalle
La captura de Maduro per part
de tropes nord-americanes, dissabte passat, acaparà portades a tot el món,
sobretot a Llatinoamèrica. L’operació,
tanmateix, enlloc no causà tanta commoció com a Cuba.
La notícia que desenes de membres de les forces de seguretat d’elit cubanes havien mort protegint Maduro s’escampà per l’illa dissabte a la matinada, poques hores després de l’operació i molt abans que el govern de l’Havana en fes cap declaració oficial.
Diumenge a la nit, quan finalment emeté un comunicat informant que 32 cubans havien mort a Caracas, el govern de Cuba tenia problemes més greus.
Durant
les hores prèvies, tant Donald Trump com el secretari d’Estat dels EUA, Marco
Rubio, havien deixat clar que Washington veia la possible caiguda del règim
comunista de Cuba no tan sols com un efecte col·lateral de la captura de
Maduro, sinó també com un objectiu geopolític explícit.
“No crec que hàgim
de fer res”, digué Trump poc després de la captura de Maduro. Sense el
lideratge del president veneçolà, que durant anys ha subministrat petroli a
cost reduït a l’illa, “Cuba sembla que és a punt de caure”.
Rubio anà encara més enllà insinuant que Washington fins i tot podria estar disposat a accelerar la caiguda. “No els avançaré quins seran els passos següents”, declarà diumenge en una entrevista televisiva. Però afegí: “Si visqués a l’Havana i formés part del govern, estaria preocupat.”
En absència d’una
intervenció militar directa dels Estats Units, tanmateix, els experts en Cuba
es mostren més escèptics sobre la possibilitat que el règim pugui caure a curt
termini.
“Sóc molt escèptic
sobre la possibilitat que el govern cubà pugui caure simplement per quedar-se
sense el petroli veneçolà”, explica Michael J. Bustamante, professor associat
d’història i director del programa d’estudis cubans de la Universitat de Miami.
“És molt possible que m’equivoqui, però Cuba ja ha passat
per un tràngol així abans i ha sobreviscut”, diu Bustamante, en referència a
allò que a Cuba es coneix com el “període especial”, que començà el 1991 amb
l’aturada abrupta de l’ajut exterior soviètic arran de la caiguda de l’URSS.
Juan Gonzalez, que exercí de director a l’Hemisferi
Occidental de l’equip de seguretat nacional del govern de Joe Biden, diu que
“tallar el proveïment de petroli farà augmentar encara més la pressió
humanitària a Cuba”, una illa que ja té escassetat alimentària i apagades
elèctriques habituals. “Però no crec que el règim estigui disposat a rendir-se.”
A part un breu repunt econòmic durant el govern d’Obama,
quan la represa de les relacions diplomàtiques entre Washington i l’Havana
propicià un breu augment del turisme i petites concessions a la propietat
privada i la inversió estrangera, l’economia cubana mai no ha acabat de
recuperar-se de la desaparició de la Unió Soviètica.
Fa anys que l’economia de l’illa és caòtica, tant per
culpa de les sancions imposades pels Estats Units com per la mala gestió d’un
Partit Comunista Cubà escleròtic.
A començament de la dècada dels 2000, el suport de
Veneçuela durant el govern del predecessor de Maduro, Hugo Chávez, fou clau a
l’hora d’ajudar Cuba a deixar enrere el període especial i mitigar l’impacte de
dècades de sancions nord-americanes. D’aleshores ençà, l’Havana ha hagut de
superar la mort del dirigent revolucionari Fidel Castro, l’impacte de la
covid-19, la fi del breu període d’obertura amb Washington del govern d’Obama i
l’esclat del moviment de protestes populars del 2021.
L’agressivitat geopolítica del segon govern encapçalat
per Trump, amb tot, representa una amenaça del tot nova per al govern cubà.
Els darrers anys, els mateixos economistes del govern
cubà han aconsellat sovint al règim que reformés el sistema econòmic de l’illa,
afegint-se a les recomanacions d’aliats com ara la Xina, el Vietnam i Rússia.
Raúl Castro, que substituí el seu germà Fidel l’any 2006,
advertí de la necessitat de reformar el sistema de l’illa l’any 2010, en un
llarg discurs pronunciat al parlament: “Ens hi juguem la vida de la revolució”,
hi digué. “O rectifiquem o ens quedarem sense temps i ens enfonsarem en
l’abisme. ”
Però els plans de Castro per a
reforçar el sector privat i reduir el pes de l’estat s’aplicaren amb poca esma,
cosa que féu ben poc per a resoldre els problemes sistèmics de l’economia de
l’illa. La negativa del partit a permetre que les empreses
i granges privades venguin els seus productes a preu de mercat, el refús de les
reformes monetàries, les grans inversions en un sector turístic en decadència i
el poder creixent del GAESA, el conglomerat controlat per l’exèrcit que
gestiona sectors amplis de l’economia, també han frenat la política reformista
de Castro.
En el moment culminant, els enviaments de petroli
veneçolà permetien a Cuba de satisfer les seves necessitats energètiques i,
fins i tot, de vendre’n de refinat a l’estranger en canvi de divisa estrangera,
que el règim necessitava desesperadament. Però la forta caiguda de la producció
a Veneçuela, fruit tant de les sancions nord-americanes com de la mala gestió
de Caracas, n’ha reduït significativament els enviaments els darrers anys.
Aquestes retallades –juntament amb l’envelliment de les
refineries cubanes, la deterioració de les infrastructura petroliera de l’illa
i l’impacte dels huracans– causaren pel cap baix cinc apagades arreu de l’illa
l’any passat.
“Han d’adonar-se que ja no poden dependre de l’ajut
estranger”, explica Carlos Alzugaray, un diplomàtic cubà jubilat que viu a
l’Havana. Els darrers anys, Rússia i Mèxic hi han augmentat els enviaments de
petroli, i per això sembla probable que Washington comenci a pressionar la presidenta
mexicana, Claudia Sheinbaum, perquè talli l’ajut a l’Havana. La Xina, que deté
bona part del deute sobirà de l’illa, ha mostrat poc interès a ajudar Cuba.
“Sobre el paper, les reformes són aprovades”, diu
Alzugaray. “El problema és que no s’apliquen. La idea és obrir l’illa a
l’economia de mercat, permetre el creixement del sector privat i eliminar o
vendre les empreses estatals socialistes que no rendeixen. Cal que s’hi posin, com més aviat millor. Ja han perdut
massa temps.”
Pocs experts en Cuba confien en la possibilitat que el
govern dugui a terme reformes més ambicioses. Si més no, no mentre governi el
president actual, Manuel Díaz-Canelo, i el seu cercle íntim.
“Hi ha reformistes dins el règim”, explica Gonzalez, que
durant la seva etapa al govern de Biden tractà extensament amb el govern cubà:
“Tenen una visió de govern molt concreta, però no disposen dels mitjans ni de
la influència per a implementar-la.”
Però no és clar que ni tan sols aquestes reformes més
ambicioses satisfacin Rubio –els pares del qual fugiren de l’illa abans de la
presa del poder de Fidel Castro, l’any 1959–, ni tampoc per als nord-americans
d’origen cubà en posicions de poder i influència. “Hi voldran grans canvis.”
L’oposició cubana, mentrestant, es troba debilitada i
sense figures influents d’ençà de l’onada de detencions per les protestes del
2021.
“Qualsevol aspirant amb cara i ulls a encapçalar
l’oposició és a Miami, a Madrid o a la presó”, explica William LeoGrande,
especialista en afers llatinoamericans de l’American University. Considera
improbable que la destitució d’un grapat d’alts càrrecs del govern, a l’estil
de la captura de Maduro, faci gran cosa per a neutralitzar el poder de l’establishment i
els militars i propiciar la caiguda del règim.
Quant als cubans mateixos, Alzugaray sentencia: “No crec
que la gent estigui tan desesperada per a acollir de bon grat una intervenció
nord-americana o la presa del poder d’un grup de cubans de Miami.” I afegeix:
“La gent vol que canviï el govern cubà, però que canviï d’acord amb les
condicions que decideixin els cubans, no pas algú de fora.”
Ovalle informa de Miami estant.
[Foto: Ernesto Mastrascusa/Efe - font: The Washington Post - reproduït dins www.vilaweb.cat]
Sem comentários:
Enviar um comentário