‘El llibre dels vins’ d’Arnau de Vilanova

Traducció i notes de Patrick Gifreu

                                                                              Arnau de Vilanova

Escrit per Joana Serra

Caves cooperatives vitícoles, serveis hospitalaris de tot tipus, porten sovint el nom d'Arnau de Vilanova. Vi i medecina? Sí, és el que trobareu al Liber Vinis, recentment traduït del llatí al català. L'autor, Arnau de Vilanova (València 1240-Gènova 1311) va ser un dels grans metges, un dels més eminents de la seva època, per la seva feina, la seva formació universitària –a la Universitat de Montpeller– i la seva activitat professional. També va ser un teòleg polèmic, denigrat i perseguit pels teòlegs professionals, però apreciat i seguit pels corrents més reformistes. Els reis i papes de l'època es disputaven la seva atenció mèdica i li confiaven missions diplomàtiques.

Gifreu ens explica en el pròleg que el tema del vi és present en unes quantes obres de Vilanova. El vi era una part essencial de la dieta medieval. Les racions quotidianes per a un treballador de la mediterrània variaven entre un i dos litres. La universalitat d’aquest producte i el consum abundant que se’n feia explica l’entusiasme mostrat pels metges. El vi era prestigiós com a aliment i com a medicament.

Vibop (2022)

Aquesta interessant edició de El llibre dels vins, amb traducció i estudi de Patrick Gifreu (Perpinyà 1952), és una selecció de receptes de vins medicinals del segle XIV. La majoria de les receptes indiquen com elaborar vins terapèutics a partir de diverses plantes i espècies, incorporant-les en la fermentació del raïm o bé en una posterior decocció del vi. Són vins aromatitzats que serveixen, segons Vilanova, per conservar i millorar la salut. El De Vinis testifica també la tècnica de destil·lació del vi, que permet produir alcohol i aiguardents de tota mena.

Us reprodueixo aquí una de les receptes que m’ha fet especialment somriure, per la seua «poca utilitat», i pel fet que, l’atribució de certes qüestions estètiques a les dones, ja ve de lluny. Es tracta de la recepta número 36, la del «vi per acolorir les galtes: Aquest vi dóna color a les galtes de les dones, realça l’esclat del rostre. S’elabora de la següent manera. Poseu pols de Brasil i d’alum dolç en un recipient de vi negre. Feu-ho bullir fins a reduir sis parts en una. Apliqueu-lo amb un cotó.»

Malgrat les 30 pàgines de notes de l'autor que es troben al final de les 51 receptes, és un text molt amè, curiós i divertit de llegir. El pròleg i les orientacions bibliogràfiques ajuden a endinsar-se en el món de la medicina de l'Edat mitjana.

Amb aquesta ressenya volia posar de relleu a la vegada l'excel·lent traductor, però també assagista i poeta nord-català, Patrick Gifreu –segurament no prou reconegut– i la molt ben trobada col·lecció Envinats de l'editorial Vibop.

 

[Font: www.laveudelsllibres.cat]