Reconciliació amb el periodisme

Escrit per Carles Domènec 

La mirada lúcida d’Albert Lladó (Barcelona, 1980) és un llibre publicat per Anagrama, en català i castellà, amb el subtítol de ‘El periodisme més enllà de l’opinió i la informació’. L’assaig ens reconcilia amb el periodisme, reflexiona sobre l’ofici de contar la realitat i ens interroga sobre la resistència requerida per combatre el relat propagandístic, els prejudicis o l’autocomplaença. 

Lladó, amb la referència del clàssic La càmera lúcida de Roland Barthes, es fa seus els arguments d’Albert Camus, descrits en un article publicat al diari algerià Le Soir républicain, el 25 de novembre de 1939, en el qual apuntava quatre factors fonamentals dels textos periodístics: la lucidesa, la desobediència, la ironia i l’obstinació. L’autor revisa cadascun dels quatre aspectes en relació al periodisme, definint-los com a punts cardinals. 

Lladó ens avisa que “no es pot ser periodista sense estar disposat a conviure amb el fracàs; la dignitat de la mirada lúcida precisament es troba en la reincidència al fracàs”. L’editor de Revista de Letras ens parla de “la necessitat d’erotitzar el llenguatge, abans que esdevingui rígid per l’abús del lloc comú”. En realitat, l’assaig ens recomana “construir un periodisme capaç de transformar la informació en experiència, que és qualitativa, no acumulativa, i té a veure amb la capacitat que una dada ben explicada, convertida en fragment de vida, ens afecti inexorablement. Més enllà de l’impacte i la pirotècnia”. 

La mirada lúcida és un text que recupera el sentit del periodisme genuí, de posar paraules als fets d’una manera reflexiva i crítica. Més que un manual per a futurs cronistes, el preferim llegir com un avís dirigit als descreguts, que observem diàriament una manera de fer periodisme massa servil, interessada i uniforme.

[Font: www.revistabearn.com]