Atín Aya, un gran retratista a Palafrugell

Fa uns dies parlàvem de la X Biennal Xavier Miserachs de Palafrugell, de les novetats de l’edició d’enguany i del seu interessant programa d’exposicions. Avui hi tornem per glossar exclusivament l’exposició del fotògraf Atín Aya que ens ha impressionat vivament.

Sense títol

Escrit per Josep Maria Cortina

Atín Aya, que va morir prematurament als 52 anys, el 2007, va ser un fotoperiodista sevillà que va treballar per diferents mitjans com l’agència Cover a Madrid i més tard pels Diario 16 i ABC a Sevilla. Però al marge dels seus treballs periodístics va ser un grandíssim retratista que va centrar el seu focus d’atenció en la gent de les poblacions agrícoles més humils d’Andalusia.

Un dels seus treballs més destacats va ser “Las marismas del Guadalquivir” on va retratar personatges i paisatges d’aquella zona entre el 1991 i el 1996. Una sèrie de llarga durada que va obtenir una beca del FotoPres de la Caixa i que va ser considerat com la seva principal font d’inspiració pel director de l’excel·lent pel·lícula “La isla mínima”, rodada en aquells paratges.

Guarda y sus hermanos, 2002.  

Una línia semblant va seguir el seu darrer gran treball: “Paisanos” en el que retrata personatges de les classes pageses més populars d’Andalusia, que  el 2010 es va publicar com a llibre pòstum. És precisament una tria d’aquests retrats el que es pot veure en una de les sales del Museu del suro de Palafrugell. Són retrats en blanc i negre -com tota la producció d´Aya- que es presenten en mig i en gran format. Aquest és un element fonamental de la mostra perquè els personatges que tenim davant tenen gairebé una escala humana i situats enfront d’ells sembla que s’apropin a nosaltres i estiguin a punt de començar a parlar-nos.

Concepción Martín

Malgrat que tots ells són retrats frontals en posicions estàtiques, els personatges, plens de vida, us miren de fit a fit i sembla que us ofereixin obertament, sense cap reserva, tots els secrets de la seva personalitat.

Es tracta sempre de  fotografies de grup o retrats de cos sencer d’una factura que recorda la composició de la pintura clàssica. Però el fotògraf ha aconseguit, sense el recurs a l’acció, captar i mostrar-nos amb una gran riquesa de matisos els elements i detalls que configuren l’entorn, i en el seu cas la professió, dels fotografiats: el vestit, l’interior de les estances o dels habitatges on viuen o treballen amb tots els objectes  que els acompanyen, tot contribueix a donar-nos informació sobre la seva vida i la seva personalitat.

Cristobal González, 2003. | 

El tractament de la llum és també excel·lent, utilitza gairebé sempre llum natural i aconsegueix un perfecte equilibri en la il·luminació del retratat i el seu entorn.

El conjunt resulta impressionant i trobo que dóna sentit al fet que als inicis de la fotografia als fotògrafs se’ls anomenés també amb el nom de “retratistres”. Això és el que era Atín Aya, un gran retratista.

Si sou a la vora de Palafrugell, no deixeu de veure aquesta exposició. I si no hi sou, procureu atansar-vos-hi: només per descobrir aquest fotògraf ja paga la pena.

[Totes les fotografies són d'Atín Aya - font: www.nuvol.com]