sábado, 15 de julho de 2017

El judaisme: estirp o aproximació voluntària?

Aquesta entrevista va tenir lloc la setmana passada en el marc de la visita de la filla d’Amos Oz (Fania) a Girona. Anna Punsoda va dialogar sobre judaisme amb Moriah Ferrús, directora d’Educació i Culte d’Atid, a la revista digital cultural La Llança.

Per Anna Punsoda

Anna Punsoda: “La nostra no és una línia de sang sinó una línia de text”, diuen Amos i Fania Oz a Els jueus i les paraules per explicar la continuïtat jueva. És així? Fins a quin punt el judaisme permet una aproximació voluntària? I fins a quin punt és una estirp? En parlem amb Moriah Ferrús, la directora d’Educació i Culte d’Atid, una comunitat jueva no-ortodoxa fundada a Barcelona l’any 1992. 
Moriah Ferrús: Preferiria referir-nos a la nostra comunitat no tant per allò que no som, sinó per allò que sí som. Som una comunitat jueva tradicional i igualitària, és a dir, que tot conservant la nostra tradició jueva ens adaptem als temps que vivim. A més, homes i dones tenim els mateixos drets i, òbviament, les mateixes obligacions.
Com és un procés de conversió al judaisme?
Es podria dir que és un període de reflexió, d’estudi, de coneixement i reconeixement d’un mateix. Moltes persones s’apropen a les sinagogues amb ànims de convertir-se al judaisme i, després d’un temps d’estudi, veuen que la realitat no s’adiu amb el que ells estaven cercant. Hi ha tot tipus de motius pels quals les persones decideixen ser jueus: des d’aquells amb avantpassats jueus que volen regularitzar la seva situació o aquells que tenen una parella jueva i decideixen formalitzar un procés de conversió al judaisme. També hi ha aquells que, tot i no tenir cap vincle evident amb el judaisme, senten una crida interna que els impulsa a convertir-se. Hi ha tot tipus de motius que impulsen a la gent a trucar a la porta de les sinagogues demanant ajuda. El procés de conversió és un temps d’estudi de la llei jueva, de la llengua hebrea, de les festivitats del calendari jueu, de costums i de tradicions i, en definitiva, de tot allò que li servirà al candidat per dur una vida com a jueu. No és una etapa fàcil, és cert, però he de dir que no conec a ningú que s’hagi volgut convertir al judaisme i no ho hagi aconseguit. Fa uns anys, convertir-se a Barcelona era poc menys que una epopeia, però avui en dia les opcions formals de conversió al judaisme existeixen a la nostra ciutat, normalitzant la situació i oferint respostes reals aquells que així ho desitgin.
Quantes conversions tenen lloc a Catalunya anualment (aproximadament)?
No et sabria dir una xifra exacte. No estem parlant d’un gran volum de gent, són xifres més aviat discretes. Et diria que en el darrer any em sobren dits a les mans per comptar aquells candidats que han passat conversió a la nostra comunitat. Crec que l’any vivent me’n faltaran de dits. Depèn dels anys. El judaisme no és proselitista, més aviat el contrari. Però el cert és que, tothom que realment ho vol, d’una manera o altre acaba formalitzant un procés de conversió, ja sigui a Barcelona, a Londres o a Jerusalem, per dir-te les tres opcions més factibles i més properes.
Amb quins avantatges i inconvenients es troba un convers al judaisme? En algun moment algú t’ha fet sentir ‘jueva’ de segona?
Interessant pregunta. Sovint se li demana al convers saber i complir amb tot allò que molts jueus de naixement ni saben ni compleixen: és certament una situació una mica desigual. D’entrada podria semblar un inconvenient, però crec que és una avantatge tenir uns coneixements ferms i amplis sobre judaisme abans de formalitzar la conversió. Cert és que aquell que es converteix ho fa perquè vol, i per tant hi posa els cinc sentits, sinó els sis. Mai m’he sentit jueva de segona ni mai tampoc ningú m’ha fet sentir així i, si algú ho ha intentat, no hi he parat massa atenció. Intento centrar l’atenció en coses productives i constructives.
Teniu matrimonis mixtos, a la comunitat? Presenta dificultats, això? 
La societat jueva és diversa i les sinagogues són el reflex d’aquesta diversitat. Tenim matrimonis mixtes, parelles mixtes, famílies mixtes… situacions reals com la vida mateixa. La nostra sinagoga és un espai que intenta acollir els jueus de Barcelona amb les seves circumstancies, tal i com són ells, tal i com és la realitat que ens envolta.
Què creus que implica, que la condició de jueu es transmeti via materna?
Tradicionalment i segons la llei jueva la condició de jueu s’ha transmès de dues maneres: per via materna o per conversió. Què passa, aleshores, amb els fills de pare jueu i mare no jueva? Aquesta pregunta resta oberta, també, a d’altres opcions familiars fruit de la complexitat que ens envolta. La pregunta s’ha anat transformant amb el temps i avui dia podria ser, què passa amb totes les altres opcions familiars amb les que ens trobem avui en dia? Particularment, crec que la llei jueva ha de servir per aproximar la gent allà on volen estar, no per allunyar-los ni de les seves arrels, ni del seu judaisme, ni de la seva judeitat, ni de la voluntat familiar o personal de pertànyer al poble d’Israel. A la nostra sinagoga s’hi apropen tot tipus de famílies, cadascuna amb una historia i vivència real. Com a sinagoga hem de donar respostes, respostes que apropin, respostes que acullin, respostes que recolzin, respostes que acompanyin, respostes que s’adiguin a les necessitats de les famílies i s’adiguin al mateix temps al que ens proposa la llei jueva.
Amos i Fania Oz expliquen que no creuen en Déu. Però que al llarg de la seva vida han estat lectors de textos jueus en llengua hebrea i no hebrea, i que aquests textos han estat la seva porta d’entrada al món i la cultura. Creus que aquests textos, llegits de forma humana (sense horitzó de transcendència divina…), són suficients per crear una espiritualitat jueva? O sigui: hi ha una espiritualitat jueva laica?
Sempre s’ha dit que els jueus som el poble del llibre, el poble de la Torah. Aquesta Torah que cal llegir-la i rellegir-la, també, des de la perspectiva humana. Som el poble del text, i és el propi text el que ens acosta a la transcendència. El poble jueu ha desenvolupat una exegesi i una hermenèutica pròpia, que ens apropa al text tant com ens hi distancia, que ens convida a l’escrutini i al qüestionament d’absolutament tot. Al text, cal increpar-lo, cal discrepar-ne, cal preguntar-li i inquirir-los fins a deconstruir-lo completament, per tornar de reconstruir-lo sempre s’una manera nova, sempre d’una manera diferent i única. Segons la tradició, la Torah és la prova de la revelació divina al Sinai. El text, per tant, passa a ser una part essencial de l’espiritualitat. Com molt encertadament diuen l’Amos i la Fania Oz, el poble jueu no és, només, una línea de sang, sinó una línea de text, com diuen els proverbis “la Torah és un arbre de vida per a tots aquells que decideixen aferrar-se a ella”

[Font: www.mozaika.es]



Nenhum comentário:

Postar um comentário