Maria del Mar Bonet ofereix el seu recital més arrelat a la música popular

Escrit per Àlvar Andrés 

Maria del Mar Bonet, acompanyada
de Jordi Fàbregas, director artístic
del C.A.T.

Maria del Mar Bonet dins la gira de celebració dels seus 50 anys dalt dels escenaris, divendres 2 de juny a les 22h, actuarà per primer cop a l’auditori del Centre Artesà Tradicionàrius (C.A.T.) en el Festival Tradicionàrius. Ho farà en una edició singular del festival de música folk, la que commemora la seva 30a edició. La màgia de les xifres rodones ha fet que l’ocasió sigui especial, i a més, tal com ha reconegut Jordi Fàbregas, director artístic del festival, “aquest concert era un deute pendent”.

 

Maria del Mar Bonet en el concert, que ha titulat Saba de terrer, en honor al disc publicat el 1982, oferirà un repertori que recollirà la vessant més dedicada a la música d’arrel del seu repertori. “Sempre m’ha agradat aquest teatre [en referència al CAT] i la devoció musical per la música d’arrel que al llarg dels seus anys d’existència ha demostrat el Festival Tradicionàrius; s’hi han dedicat sempre, no han canviat mai de camisa”, ha exposat just a l’inici de la roda de premsa la cantant mallorquina. Aquest respecte i dedicació és anàleg a l’aportació de la música d’arrel o tradicional que Maria del Mar Bonet ha fet al llarg de la seva carrera. “No he volgut fer mai música de manual, he agafat cançons amb respecte i he donat el millor de mi mateixa”.

 

Maria del Mar Bonet amb Jordi
Fàbregas moments abans de l'inici
de la roda de premsa.

Principalment el concert teixirà un fil entre el seu debut discogràfic, l’EP Cançons de Menorca, aparegut ara fa 50 anys, el 1967, i els discos on la cantant s’endinsava en el món de la música popular dels països de parla catalana com Cançons de festa (1975), Cançons de la Nostra Mediterrània (1982) i Cavall de Foc (1999), amb el referencial de Saba de terrer (1982).  “A la música popular no se li dóna mai la lletra majúscula, però dins seu hi ha art. Són cançons que no tenen autor, són del poble, que les ha anat construint a dins d’un alambí, afegint-hi variacions, reflectint els contactes entre altres pobles o amb les diferents variacions que un mateix cantant hi aplica”, ha defensat Bonet que més endavant ha elogiat la “riquesa de la música popular que reflecteix les transformacions”.

 

La mística de les cançons de treball 

 

Es tracta una música viva i que per a la cantant mallorquina pot arribar a tenir ressons místics, com a les cançons de treball. “Aquelles cançons que les persones cantaven mentre feinejaven al camp, en solitud al mig de la terra i del cel. Aprofitant el ritme de la cançó per esterrossar, segar, tapar forats.... I no es tracta de cançons que parlin de la feina, sinó d’amor, enyor...”. És fàcil percebre en les paraules elegants de Bonet -què en ella no desprèn elegància?- els sentiments que li desperten unes cançons que, malgrat tot, als seus inicis va estar temptada de deixar de cantar. “Persones com Enric Gispert [director del Grup Ars Musicae] em van dir que no les deixés mai de cantar, que aquestes cançons tenien una gran importància, i vaig entendre aleshores que anava pel bon camí”. 

 

“Sóc un reflex de com es fan les cançons populars, a poc a poc; és per això que em fa molta alegria fer aquest recital”, manifesta la cantant quan ha comentat que aquesta manera de crear deixant que les lletres deixin pòsit i arrelin que té la cultura popular, l’ha fet extensiva a les cançons que ella mateixa compon deixant el temps necessari i reescrivint-les per tal que mantinguin la riquesa i matisos de la música popular. Maria del Mar Bonet, que ha deixat Barcelona per fixar la seva residència a la seva Mallorca natal, ha fet referència a un ressorgir de la cultura popular, sense els clixés ni les etiquetes d’exhibició turística, o reclam folklòric, sinó d’una manera viscuda i natural. Com ho demostra l’anècdota que ha explicat del matí en què es va despertar amb una música que venia del carrer i quan va treure el cap per la finestra, va veure que a la plaça del seu davant hi havia un grup de persones que dansaven el ball de bot.  

 

Al concert del divendres 2 de juny, del qual fa més de dues setmanes que s’han exhaurit les entrades anticipades, la cantant mallorquina cantarà a més de cançons de treball, cançons de bressol, romanços, “una mica de Sibil·la”, jotes o boleros, així com cançons del País Valencià o Catalunya. I ho farà envoltada de col·laboracions especials com la de l’acordionista basc Kepa Junkera o el cantautor Joan Amèric.

 

Més informació del concert, a la web del Tradicionàrius, fent clic aquí. 

[Font: www.tornaveu.cat]