sábado, 29 de abril de 2017

‘Argentinamiento’ o la progressiva argentinització del món

La Sala Beckett estrena Argentinamiento de Julio D. Wallovits, un enfrontament entre la vella Europa i la jove Argentina, o una constatació de la progressiva argentinització de tot plegat. Francesc Garrido, actor fetitxe del director argentí, protagonitza un espectacle que vol confrontar dos mons i dues maneres de veure la vida. L’espectacle és el retorn de Wallovits al teatre, on no dirigia des de Las listas.

Francesc Garrido és l’Archiduque a ‘Argentinamiento’, que s’estrena a la Sala Beckett

Escrit per Oriol Puig Taulé 

Julio D. Wallovits, conegut sobretot pels seus treballs cinematogràfics (Smoking roomLa silla o La simetría), cita els diaris argentins de Witold Gombrowicz i n’admira la visió externa (naturalment) que l’autor polonès va saber donar del seu país d’origen. Abans semblava que allò que succeïa a Argentina no era possible a cap altre país del món, diu Wallovits, i darrerament aquesta és precisament la tendència més generalitzada, tant en l’economia com en la política, a nivell mundial.
El director defineix Argentinamiento com una sàtira poètica protagonitzada per l’Archiduque (Francesc Garrido), el representant d’una cultura acabada, “la vella Europa”, enfront d’una Argentina com a símbol d’una cultura emergent o en vies de desenvolupament. “Per mi fer teatre avui en dia, amb totes les pantalles que ens envolten, no té cap mena de sentit”, afirma Wallovits, i per això pren el joc i la imaginació com a punt de partida per crear els seus espectacles teatrals. Així ho va fer amb Las listas, el seu debut teatral, protagonitzat per Gonzalo Cunill i Francesc Garrido i estrenat amb gran èxit de crítica al Grec 2009, durant el desaparegut Inn Motion, i que va fer temporada al Poliorama després. Garrido parla de la manera de treballar dels dramaturgs i els actors argentins, destacant-ne la manera com desenvolupen la imaginació, la seva tradició i l’enorme oferta que tenen de teatres. A Las listas Francesc Garrido interpretava un personatge excèntric, gairebé dalinià i molt estilitzat, i Wallovits sempre es va imaginar l’Archiduque d’Argentinamiento com una evolució d’aquell. És un personatge que es troba gran part de la funció en un to de falset, però que al mateix temps té moments de gran lucidesa.
Francesc Garrido, que podríem considerar un chico Wallovits en tota regla (ha protagonitzat tots els seus treballs cinematogràfics i teatrals), se sent molt afortunat de treballar amb el director argentí, i el considera un dels creadors més lúcids i arriscats que coneix. És a partir del joc i de la pròpia interpretació que s’apropa al teatre, amb uns equips de gran qualitat artística. A Argentinamiento l’escenografia i el vestuari ve signada per Ramon Ivars, i la il·luminació és a càrrec de Jimmy Gimferrer, director de fotografia de nombroses pel·lícules d’Albert Serra o d’Stella cadente de Lluís Miñarro.
Wallovits confessa que li va costar molt més escriure els personatges argentins de l’obra (interpretats per Pasquale BávaroRamiro Blas i Joaquín Daniel), que no aquell que representa Europa, perquè tenia por de caure en el clixé. El director reconeix, entre resignat i amb un somriure irònic, que “quan ens reunim un grup d’argentins caiem molt fàcilment en el clixé”. 

Argentinamiento es podrà veure a la Sala de dalt de la Beckett fins al 14 de maig. Per a més informació i per comprar les entrades podeu consultar el web de la Sala Beckett.

[Font: www.nuvol.com]

Nenhum comentário:

Postar um comentário