RESSENYA. El sociòleg francès especialitzat en Amèrica Central i del Sud Yvon Le Bot acaba de publicar 'La gran revuelta indígena', un llibre que, significativament, va presentar la setmana passada a la Universitat de la Terra, a San Cristóbal de las Casas (Chiapas, Mèxic). Al llibre -publicat originalment en francès el 2009 i ampliat i actualitzat per a la versió en llengua castellana- l'autor hi afirma la tesi que els pobles indígenes americans estan vivint la seva pròpia "primavera".
Escriu l'autor que els pobles indígenes centre- i sud-americans han adquirit una renovada visibilitat aquests últims anys als estats en què representen una part important de la població (Mèxic, Guatemala, Equador, Bolívia i Perú) o són una minoria significativa (Colòmbia, Veneçuela, Brasil, Nicaragua, Panamà, Xile i Argentina). La seva renovada visibilitat s'ha d'atribuir, sobretot, al fet que aquests pobles han estat i continuen sent capdavanters dels moviments socials que han contribuït a empènyer els esmentats països a dotar-se de governs progressistes i democràtics, després d'haver sofert llargues dictadures o sistemes marcats per la corrupció.
En aquest aspecte, cal remarcar, segons l'autor de llibre, que les reivindicacions dels pobles indígenes -les seves lluites, per exemple, per a a la recuperació de les terres- no es poden interpretar com si fossin accions de tipus nostàlgic o fruit d'unes ganes d'anar enrere en el temps, de retornar a les tradicions ancestrals. Són lluites que s'articulen en els conflictes socials propis dels processos que apunten cap a l'emancipació dels indigents, en el sentit més ampli i profund de la paraula, que constitueixen la gran majoria dels ciutadans d'Amèrica Central i del Sud.
Le Bot analitza aquesta realitat en tota la seva complexitat i varietat, posant de relleu la seva evolució i els seus límits, els seus èxits i fracassos. Per a il·lustrar el fenomen que està transformant el panorama humà d'aquesta regió del món, fixa la seva mirada en figures conegudes i en gestos significatius (el refús a la commemoració del cinquè centenari del descobriment d'Amèrica, l'aixecament zapatista, l'arribada al poder de representants dels indígenes, concretament a Bolívia, etc.).
Aquest llibre completa una ja llarga llista de treballs del mateix autor sobre el que ell anomena la gran revolta del indígenes que han marcat la història d'Amèrica Central i del Sud dels últims cinquanta anys. Des de diferents angles enriqueix la seva anàlisi fent veure com els pobles indígenes treballen per a alliberar-se de la dominació econòmica, cultural, política i del racisme que sofreixen des de fa cinc-cents anys. Les mobilitzacions que sorgeixen del 10% de la població, que constitueixen els pobles indígenes ara en el conjunt d'aquella regió, han conegut moments àlgids com són els de la insurrecció zapatista a Mèxic (1994) i l'elecció del president Evo Morales (d'ascendència uru i aimara) a Bolívia (2005). No obstant això, cal no oblidar que aquestes mobilitzacions no estan consolidades i, sovint, són força caòtiques, almenys si es miren des del punt de vista de les coordenades del sistema neoliberal que està triomfant en bona part dels països emergents d'Amèrica i d'altres indrets del món.
És innegable que els pobles indígenes han contribuïts a introduir en l'agenda dels grans temes que s'estan discutint avui, la necessitat d'aprofundir en la justícia social, d'exercir els drets individuals i col·lectius plenament, de valorar la diversitat cultural i lingüística, de superar els models d'exclusió i assimilació forçada que han prevalgut fins fa ben poc.
[Font: www.nationalia.cat]
Sem comentários:
Enviar um comentário