Hi retrata un 'home valent', és capaç d'explicar i prendre's les seves
tragèdies amb una bona dosi d'humor · És el seu tercer documental
Ignasi Millet és, per damunt de tot, un home valent. I per això Ventura Pons ha volgut dedicar-li el seu tercer documental, 'Ignasi M.',
que s'estrena aquesta setmana en primícia mundial al festival de
Toronto. Després es passejarà per un bon nombre de festivals
internacionals fins a final de gener, quan arribarà als cinemes de casa
nostra. Un retrat en què el director cinematogràfic ensenya
totes les facetes de l'Ignasi, un prestigiós musicòleg que viu temps
dramàtics i que en parla sense pèls a la llengua i sobretot amb humor.
Pons
ha fet vint-i-cinc films i aquest és el seu tercer documental, després
de 'Ocaña, retrat intermitent' (1977) i 'El gran Gato' (2002). 'En tots
tres he retratat gent creativa i valenta, que la coneixes i te
n'enamores, i que lluita per les seves coses', explica a VilaWeb. I
situa 'Ignasi M.' en una línia de continuïtat amb els altres dos
documentals.
A l'Ignasi la vida li somreia fins que la seva
empresa va fer fallida. La va intentar salvar hipotecant la casa i ara
és a punt de perdre-la. És gai seropositiu i participa en un assaig
clínic força reeixit. El seu pare ha intentat suicidar-se i viu en una
residència. És en Ramon Millet, autor del pantocràtor de Taüll i el
restaurador dels àngels de la Sagrada Família. La seva mare també és una
creativa. Té una ex-dona que va amb cadira de rodes i amb qui va tenir
dos fills, que van marxar força joves cap a Londres a fer d'okupes: el
gran és un dissenyador d'efectes visuals de primer ordre i el petit un
fotògraf de molt de prestigi. 'Hi ha una línia de creativitat entre els
pares, l'Ignasi, i els seus fills', explica Pons.
Diu que és un film polièdric que enganxa molts
temes: el de la creativitat, el de l'homosexualitat i la sida i la
manera de superar-la en aquests moments, la crisi, l'independentisme, la
paternitat en una estructura familiar diferent de la clàssica ('hi ha
un moment del film que el seu fill li recorda que la possibilitat que
ell sigui en aquest món –fill d'un homosexual i una dona en cadira de
rodes– era ben mínima!'). 'Hi ha molta gent que es va creure les vaques
grasses i no va saber actuar correctament després, econòmicament. Això
també s'explica en el film, i la qüestió nacional, l'homosexualitat, el
desig de tenir fills fora de la tradició judeo-cristiana. De fet, no són
temes gaire diferents dels que acostumo a tractar en els meus films.
Sempre he parlat molt de la necessitat de l'altre, de l'amor, de
l'amistat i la construcció de famílies que transcendeixen la família
tradicional. En tot això hi ha hagut un gran canvi, tot canvia molt de
pressa i l'Ignasi n'és un exemple.'
Per què ha triat Ignasi Millet com a protagonista
d'un documental? 'Fa més de trenta anys que sóc amic de l'Ignasi. I fa
poc vaig proposar-li de fer un documental sobre ell perquè sempre l'he
admirat molt! Ho explica tot de manera divertida. I això és un drama
explicat en forma de comèdia i d'una manera que enganxa, perquè l'Ignasi
és un personatge únic que desdramatitza les tragèdies contra les quals
ha de lluitar.' Defineix l'Ignasi com un personatge que 'dóna un retrat
profund de la nostra societat' i que és capaç d'explicar-lo amb molt
d'humor. 'És un film on abunden el coratge, la sinceritat i l'amor.'
'La gent té moltes pors. Però hi ha moltes maneres
d'evadir-les.' És l'última frase del film, dita en la veu en off de
l'Ignasi, i és el missatge que vol transmetre Ventura Pons. Ho explica
així: 'M'ho va dir un dia conversant, i mentre n'escoltava
l'enregistrament vaig veure clar que havia de ser el final de la
pel·lícula. Normalment la gent amaga els seus problemes. Ell no, i això
és una manera d'assumir les coses i d'evadir-se de la realitat de cada
dia.' Per això, conclou que creu que 'aquest és un film que farà bé a
molta gent'.
[Font: www.vilaweb.cat]
Sem comentários:
Enviar um comentário