Una peticion contra l’immigracion revendica mai d’un milion de signaturas, mas l’abséncia de contraròtle de las identitats mòstra cossí quitament de chifras inverificablas pòdon servir per influenciar l’opinion publica 
La recenta peticion aviada pel polemista e politician d’extrèma drecha Philippe de Villiers contra l'immigracion, revendicant mai d'un milion de signaturas en qualques jorns, illustra la faiçon dont cèrts actors politics instrumentalizan las paurs ligadas a l’estrangièr e a l’islam per impausar lor agenda. Mas darrièr l’efièch d'anóncia d'un «milion de signaturas» se pòt amagar una atrapa. Segon Libération, la chifra avançada per de Villiers en realitat se pòt pas brica autentificar. Lo sit albergaire de la peticion verifica pas ni l’identitat ni l’adreiça dels signataris. Aital, totòm i podiá participar jos un fals nom se voliá, o quitament en nom d’autras personas, sens cap de contraròtle. Aquela abséncia de rigor metodologica lèva una question: cossí un tal dispositiu, permeable a las manipòlas mai simplas, pòt servir de basa a un discors mediatic e politic?
En parallèl, un estudi de l’Institut Françés d’Opinion Publica (Ifop) met en evidéncia l’amplor de l’òdi antimusulman dins l’estat francés, mostrant que de tres parts dels musulmans doas declaran aver patit de comportaments racistas, e la mitat crenhon una agression a causa de lor religion. Aquela enquista arriba après una annada marcada per de violéncias islamofòbas murtrièras, confirmant la preocupanta dimension massissa e estructurala del fenomèn.
Lo ligam entre aquelas doas actualitats nos percutís. D’un caire, de figuras coma Philippe de Villiers, o lo cap dels deputats del partit Los Republicans, Laurent Wauquiez, entre los signataris, alimentan un discors alarmista, parlant de «desaparicion» de França e cridant a «tornar la paraula al pòble» contra una immigracion pretendudament menaçanta. De l’autre, la realitat mesurada per l’Ifop mòstra qu’aqueles racontes contribuisson a noirir un clima ont la suspicion e l’ostilitat envèrs los musulmans se banalizan, favorissent las discriminacions e de còps la violéncia.
Otra la validitat tras que malsegura de las chifras brandidas per una peticion, es lor impacte social e politic qu’inquieta. Perque del mai aqueles discorses tròban un resson mediatic e institucional, del mai semblan de legitimar una atmosfèra d’asirança, dont las primièras victimas son de milions de ciutadans musulmans de l’estat francés.
[Imatge: Guillaume Paumier - sorsa: www.jornalet.com]
Sem comentários:
Enviar um comentário