L'Associació catalanoparlant Clarió de pares del Matarranya i la iniciativa Trobada- Vivir en aragonès han elaborat un model de bona pràctica per a la revitalizació del català i l'aragonès a l'Aragó. En el document assenyalen la importància de l'escola en l'aprenentatge, ús i continuació de la llengua. El català a l’Aragó va començar a ensenyar-se a les aules al curs 1984-85 on es va establir com una assignatura voluntària i optativa d'entre 1 i 3 hores per setmana. En l'actualitat, al Matarranya s'imparteix una hora per setmana en el cas de primària amb prop de 5.000 alumnes, sent escollida a primària pel 90% dels alumnes, el que demostra el fort interès dels pares i les mares que els seus fills tinguin coneixement sobre la llengua. Tanmateix, el percentatge d'alumnes matriculats disminueix fins al 20% a secundària, el que des de l'associació Clarió assenyalen que és una conseqüència de diversos factors. Entre ells: el tracte marginal que es dona a l'assignatura, que no té una continuïtat al llarg dels anys que permeti l'obtenció del certificat oficial de català; no compta amb una normalització ni en l'àmbit intern del centre ni en l'àmbit autonòmic, ja que no hi ha ni Departament de català, el que fa que cada curs sigui canviant. Per a l’Associació, el foment de l'assistència a l'optativa de català i l’estandardització de l'assignatura és un element clau.
Com l'Associació assenyala, un inici de l’escolarització cada cop més temprana i l'extensió dels serveis per a la infància al món rural ha incrementat l'ús del castellà com a llengua habitual en àmbits formals, que ha influït en el fet que els nens i les nenes es comuniquen entre ells en aquesta llengua i no en la seva llengua materna. A més, l'increment de la comunicació per missatges ha donat una importància a la llengua escrita que no la tenia abans, una llengua escrita que es fa principalment en castellà. El que incrementa el risc de substitució lingüística.
A més de la situació d'analfabetisme de la llengua pròpia dels habitants, també existeix un procés de “autocensura per motivacions extralingüístiques” que significa que els parlants d'una llengua no la utilitzen a pesar de tenir coneixement sobre ella. Des de l'associació Clarió identifiquen aquest fenomen amb una manca "d'autoestima lingüística” que és resultat tant de la ignorància sobre la importància de l'ús de la llengua per la seva continuació, com de la falta d'un reconeixement formal per part de les institucions i la percepció del fet que el castellà és la llengua formal i correcta i el català no. Una falta d'autoestima lingüística que no sol és cap al català en relació al castellà, sinó que també és de la varietat lingüística cap al català estàndard. El procés de desvalorització de la llengua té com a conseqüència que les persones no l'usen fora dels seus contexts habituals, perquè és percebut com una cosa totalment diferent. Per tant, la dignificació de la llengua que passa per la seva revalorització i reconeixement com a tal és necessària per a la seva supervivència i perquè els parlants continuïn fent ús d'ella. Una labor on l'escola i les institucions públiques tenen un paper fonamental perquè el fet que des d'organismes oficials es fomenti l'ús de la llengua, legitima i crea una tendència en la població. Un entramat institucional favorable és necessari perquè es mantingui la llengua. Per això, des de l’Associació veuen important gestos com l'ús del català en cartells, pregons o altres comunicats oficials i la significació de polítics que siguin capaços de posicionar-se públicament per la qüestió del català a la comarca.
[Font: www.racocatala.cat]
Sem comentários:
Enviar um comentário