Primera documentació: 24/06/1996
| Tipus | manlleu del portuguès |
| Contextos | Sens dubte Pau Faner té aquell atractiu literari que caracteritza molts escriptors illencs, la riquesa dels quals, a més de la seua gran capacitat imaginativa i certa saudade vital, els concedeix […] determinada singularitat. [El Temps, 13/10/1997] |
| I quan saluda el grup de periodistes catalans amb qui té una cita concertada no pot evitar una certa enyorança, o millor dit saudade, de la seva etapa barcelonina. [Ara, 23/06/2017] | |
| Observacions | La saudade, un manlleu del portuguès que també s’utilitza en gallec, fa referència a un sentiment afectiu difícil de definir de manera específica, però que es relaciona amb la malenconia (‘tristesa vaga, ombrívola’ segons el GDLC) i l’enyorança que se sent envers alguna cosa, sentiment o persona que ja no hi és. Aquesta nostàlgia a vegades també inclou la sensació que allò que ens falta ja no tornarà. En el cas de persones, perquè ja no hi són, perquè han marxat lluny o perquè la relació que ens hi unia s’ha acabat. I en el cas d’altres coses, com ara llocs o activitats que fèiem quan érem més joves, perquè pertanyen a una realitat a la qual ja no podem tornar. |
[Font: neolosfera.wordpress.com]
Sem comentários:
Enviar um comentário