sábado, 15 de julho de 2017

Parlar occitan? Mas ont?

Escrich per Gerard Joan Barceló 



Parlar occitan
 
Fa mai de 14 ans, creo, alassat amb d’autres per de vanas polemicas entre occitanistas, creèro un grop de Yahoo dau nom de “Parlar occitan”, per fin de poer eschambiar sensa agressivitat en la lenga que nos unís a totes. Cèrtas, aqueu grop aüra es pus gaire actiu, remplaçat per Facebook o nòstre char Jornalet, mas volio a aquela epòca eissaiar de trobar una respònsa a la problematica de l’occitanista isolat.
 
 
Un recòrd de lecturas per Jornalet 
 
Auretz notat que lo títol de mon article comença coma aquel de Terric Lausa de la setmana passaa. Un article fòrça legit, quasi 25 000 lecturas quand escrivo aquestas linhas. Otra la qualitat e la fòrça dal testimoniatge que i chap, aquel succès demòstra que nòstra lenga a encara, per mean de Jornalet, d’espacis per conquistar.
 
 
Quinas solucions?
 
Tornarai pas sus las solucions prepausaas per Terric Lausa per eschapar a la solitud de l’occitanofòn, los festenals occitanistas e los viatges en Catalonha, nieus se, bensai, sio ren segur que l’auvernhat e lo lemosin sián de bòn comprene a Barcelona. Son de solucions presentaas per l’autor coma individualas.
 
 
Mas las collectivas?
 
Aurai pas la nècia pretension de ne voler portar de miraculosas, mas aüra que i penso, veo de draias possiblas. Se o desiratz, me diretz çò que ne pensatz.
 
La primiera tempta de respòndre a una question simpla: “Que devenon los escolans d’occitan, d’ensenhament associatiu, privat o public, immersiu, bilingüe o non, après lor escolaritat?”. Se supausam que ganham de parlants per l’escòla, ont passan puei? Son a legir Jornalet aüra? Militan dins d’organizacions occitanistas? O manca de parlants de la lenga a lor entorn, o eissublian tot? Per ansin, perqué se creariá pas d’associacions d’ancians escolans de cors d’occitan, quin que ne siá lo quadre? Seriá per ieu un mean de los gardar en contacte per practicar la lenga nòstra.
 
La segonda ven d’un constat que fasèm totes. Siam esparpilhats, e nieus dins tròp de movements divèrses que trabalhan pas pro ensems.  Al fons, quina es nòstra preocupacion fondamentala? Parlar la lenga, trobar de means per la transmetre e li garentir encara un pauc de vita. Vos ai agut parlat, çò’m par, dal collectiu Parlemu CorsuE ben, penso que nos poiriam unir darrier un collectiu Parlem Occitan, non pas per suprimir las organizacions existentas ni mai ne crear una nòva. I a benlèu mai d’organizacions occitanistas que de militants... Non, çò que me preocupo es de coordenar las accions que cèrchen lo mantenement e lo desvolopament de la lenga nòstra dins la societat. Lo nom dal collectiu Parlemu Corsu es al centre de sa mapa mentala: i a una tòcha clara, parlar la lenga; aüra a l’entorn d’aquela tòcha centrala, chal pensar a totas las accions possiblas per aténher aquel objectiu. Per nosautres, far créisser la pression sociala en favor de l’occitan, organizar d’activitats immersivas, far ressonar la lenga nòstra en public, promòure un ensenhament generalizat e eficaç, metre en plaça de manifestacions, intensificar l’activisme o, çò qu’es sensa dobte la basa de tot, connectar entre elas las familhas e las personas que transmeton la lenga.
 
Ansin poiriam respòndre a la question: “Parlar occitan? Mas ont?”, complementària de “Parlar occitan? Mas amb qui?”.


[Poblejat dins www.jornalet.com]

Nenhum comentário:

Postar um comentário