sexta-feira, 14 de julho de 2017

casc antic m

Primera documentació: 3/03/1996

Tipussintagmació
ContextosColom ha informat que actualment el PERI ja ha acabat de definir la qualificació urbanística de tots els habitatges del casc antic, on s’ha realitzat un estudi habitatge per habitatge. [El Punt Girona, 3/03/1996]
Girona està a punt d’arribar als 100.000 habitants i és molt més que els carrers del casc antic. [País km0 (La Xarxa), 19/07/2016]
ObservacionsEl sintagma casc antic fa referència als barris, més o menys extensos, d’una ciutat, normalment al voltant de l’ajuntament o un edifici administratiu similar, així com esglésies, basíliques o catedrals. Correspon, per tant, al nucli històric i monumental de gran part de les ciutats. Aquesta denominació, però, és un calc lèxic del castellà, atès que en català són més habituals les formes barri antic o vell i nucli antic vell i, des d’un punt de vista normatiu, les úniques correctes: el DIEC2 no recull cap accepció de casc que faci referència a l’urbanisme (com sí que fa el DRAE en castellà).
És possible que el sintagma es comencés a emprar a partir de les operacions de planificació urbanística del segle xix i principis del xx. Malgrat això, existeixen grans diferències entre la concepció que se’n té a Europa i a les ciutats, sobretot, d’Amèrica del Nord. Mentre que a les ciutats europees acostumen a ser el centre neuràlgic del turisme i, des del punt de vista residencial, zones reservades a les classes mitjanes-altes, a països com Estats Units o Canadà els cascos antics de les ciutats poden arribar a convertir-se en guetos, i es reserven els comerços i els grans edificis als districtes financers (central business district o downtown en anglès).


[Font: neolosfera.wordpress.com]

Nenhum comentário:

Postar um comentário