Primera documentació: 3/03/1996
| Tipus | sintagmació |
| Contextos | Colom ha informat que actualment el PERI ja ha acabat de definir la qualificació urbanística de tots els habitatges del casc antic, on s’ha realitzat un estudi habitatge per habitatge. [El Punt Girona, 3/03/1996] |
| Girona està a punt d’arribar als 100.000 habitants i és molt més que els carrers del casc antic. [País km0 (La Xarxa), 19/07/2016] | |
| Observacions | El sintagma casc antic fa referència als barris, més o menys extensos, d’una ciutat, normalment al voltant de l’ajuntament o un edifici administratiu similar, així com esglésies, basíliques o catedrals. Correspon, per tant, al nucli històric i monumental de gran part de les ciutats. Aquesta denominació, però, és un calc lèxic del castellà, atès que en català són més habituals les formes barri antic o vell i nucli antic o vell i, des d’un punt de vista normatiu, les úniques correctes: el DIEC2 no recull cap accepció de casc que faci referència a l’urbanisme (com sí que fa el DRAE en castellà).
És possible que el sintagma es comencés a emprar a partir de les operacions de planificació urbanística del segle xix i principis del xx. Malgrat això, existeixen grans diferències entre la concepció que se’n té a Europa i a les ciutats, sobretot, d’Amèrica del Nord. Mentre que a les ciutats europees acostumen a ser el centre neuràlgic del turisme i, des del punt de vista residencial, zones reservades a les classes mitjanes-altes, a països com Estats Units o Canadà els cascos antics de les ciutats poden arribar a convertir-se en guetos, i es reserven els comerços i els grans edificis als districtes financers (central business district o downtown en anglès).
|
[Font: neolosfera.wordpress.com]
Sem comentários:
Enviar um comentário