Primera documentació: 22/04/1990
| Tipus | manlleu del basc |
| Contextos | La consideració de l’euskera com una llengua estranya, l’autodeterminació d’Àlaba a través de la via estatutària i la ratificació que el foralisme és útil i democràtic són alguns dels plantejaments que s’estan debatent a Vitòria. [Avui, 1/12/1991] |
| El president del Barça ha saludat els penyistes en català, castellà, euskera, gallec i anglès i la resta del discurs ha estat en català. [Ara, 23/08/2011] | |
| Observacions | El diccionari normatiu remet les formes èuscar i eusquera a la forma principal basc, per referir-se a la ‘llengua de filiació genètica no resolta parlada al País Basc i a Navarra’. El DIEC2, doncs, ha optat per adaptar la grafia original euskera (tot i que no ho fa, per exemple, amb kafkià, folklore, eureka o karité), tot i que és la que els mitjans de comunicació escrits utilitzen.
Igual com l’origen d’aquesta llengua no està resolt, tampoc no ho està el significat de la paraula que la denomina. Segons el filòleg Alfonso Irigoyen, euskera significa ‘manera de dir una cosa’ a partir del verb *enautsi ‘dir’ del basc antic amb el sufix -(k)ara ‘manera de fer una cosa’. El que sabem amb certesa és que a partir d’euskera tenim euskaldun, per denominar els parlants d’aquesta llengua, i Euskal Herria, per denominar el poble basc (com a extensió de ‘terra on es parla euskera’).
|
[Font: neolosfera.wordpress.com]
Sem comentários:
Enviar um comentário