INFORME. Falta un mes
i mig per a les eleccions europees, i els partits polítics de les
nacions sense estat, regions i minories nacionals tenen pràcticament
enllestida la seva participació arreu de la UE. Us expliquem com es
presenten i quines perspectives
tenen, tenint en compte sobretot quins efectes tenen les diferents
lleis electorals i circumscripcions als diferents estats europeus.
Al Regne Unit, tant Gal·les com Escòcia i Irlanda del Nord tenen circumscripció pròpia (mentre que Cornualla i Gibraltar està inclosos dins de la circumscripció anglesa del sud-oest). Gal·les escollirà quatre eurodiputats, Escòcia sis i Irlanda del Nord, tres. L'enquesta paneuropea Pollwatch 2014
preveu dos diputats per al Partit Nacional Escocès i un per al Plaid
Cymru, que es presenten per separat. Per tant, l'Aliança Lliure Europea
(ALE, el partit europeu que
agrupa independentistes i regionalistes d'arreu de la UE) sumaria tres
escons. Fora de l'ALE, a Irlanda del Nord el nacionalisme irlandès pot
aconseguir un escó, a mans del Sinn Féin (grup europeu de l'Esquerra
Unida). L'unionisme n'aconseguirà dos.
A la República Francesa és pràcticament impossible que
l'eurodiputat nacionalista cors François Alfonsi repeteixi. Això, perquè
el partit d'Alfonsi, el Partit de la Nació Corsa, aquest cop no ha
arribat a cap acord amb Europa Ecologia per a presentar-se plegats. De
forma que Alfonsi es presenta encapçalant la candidatura de Regions i
Pobles Solidaris (una coalició de forces autonomistes) a la
circumscripció sud-oriental.
En aquesta circumscripció, Còrsega hi té un pes molt petit en relació
amb la Provença i Roine-Alps, on el vot autonomista és minúscul. A
Bretanya es presenta una llista de la Unió Democràtica Bretona, i a la circumscripció del sud-oest el Partit de la Nació Occitana mira de bastir una candidatura amb catalans i bascos. Al País Basc del Nord, el Partit Nacionalista Basc ha anunciat que presenta candidatura pròpia. Cap d'aquestes llistes té possibilitats d'aconseguir representació.
A diferència dels dos casos anteriors, al Regne d'Espanya hi
ha una sola circumscripció estatal. Els partits de les nacions sense
estat es presenten en múltiples candidatures, entre les quals hi ha cinc
que els sondejos preveuen que poden aconseguir representació. CiU, el
PNB, Coalició Canària i Compromís per Galícia es presenten plegats sota el nom de Coalició per Europa, amb perspectives d'aconseguir entre dos
i tres eurodiputats. A dos escons aspira Esquerra Republicana de
Catalunya, que aquest cop -i a diferència d'ocasions anteriors- es
presenta tota sola. Euskal Herria Bildu, el BNG, Puyalón (Aragó),
Andecha Astur, Unidad del Pueblo (Canàries) i Alternativa Nacionalista
Canaria conformen la coalició Els Pobles Decideixen,
a la qual la CUP va ser convidada, però va declinar participar-hi. La
coalició pot aconseguir un escó. Un o dos escons atorguen les enquestes a
Primavera Europea,
la llista que encapçala Compromís, i a la qual s'ha sumat la Chunta
Aragonesista, el Partit Castellà, Caballas (Ceuta) i els Socialistes
Independents d'Extremadura (SIEX), a més del partit ecologista d'àmbit
espanyol Equo. Per últim, ICV a Catalunya i Anova a Galícia participen
a la coalició que encapçala Izquierda Unida. Si la candidatura assoleix
cinc escons (cosa que les enquestes veuen possible), tant ICV com Anova
tindran escons propis.
El Regne de Bèlgica és l'únic on un partit independentista, la
Nova Aliança Flamenca (N-VA), pot ser el més votat a escala estatal.
Pollwatch 2014 li preveu el 17% dels vots arreu de Bèlgica i quatre
escons, tres més que ara fa cinc anys. L'N-VA esdevindria així, també,
el partit principal de l'ALE al Parlament Europeu. Els escons de les
europees a Bèlgica estan repartits en tres circumscripcions
(la flamenca, la francòfona i la germanòfona). D'aquesta manera, tots
els 12 escons que es trien a Flandes seran per a partits flamencs, i
igualment, l'escó assignat als germanòfons d'Eupen i Sankt-Vith també
anirà a un partit d'aquest grup lingüístic. Segons les enquestes, se
l'endurà el Partit Socialcristià (federalista, grup europeu del Partit
Popular, PPE).
A la República Italiana també hi ha diverses circumscripcions
territorials, cap de les quals coincideix amb el territori de cap nació
sense estat. El joc de coalicions a escala estatal fa molt difícil que
els partits polítics petits d'àmbit subestatal aconsegueixin escons al
Parlament Europeu, excepció feta del Partit Popular del Tirol del Sud
(SVP), que gràcies a un pacte avantatjós amb el Partit Democràtic té bastant a prop
aconseguir un eurodiputat (el mateix que el 2009). També se li preveu
representació a la Lliga Nord (quatre escons), però baixant força dels
resultats de fa cinc anys (nou escons). A la Vall d'Aosta, per contra,
no es preveu representació per als partits valldostans, fins i tot si hi
guanyen. I és que Aosta està inclosa dins d'una circumscripció molt més
gran (amb el Piemont, la Llombardia i la Ligúria) que minimitza
absolutament el vot valldostà.
A Romania, els hongaresos de Transsilvània esperen repetir
representació al Parlament Europeu, sobretot després que dos partits
magiars (l'UDMR i el PCM) hagin acordat fer una sola llista.
El 2009, l'UDMR va tenir tres eurodiputats, i ara el partit aspira a
repetir representació. Necessita superar el 5% dels vots a escala
estatal per a entrar al repartiment d'escons. Els seus representants
aniran al grup del PPE.
El partit de la minoria turca de la República de Bulgària, el
Moviment pels Drets i les Llibertats (DPS), va a la baixa en els
sondejos publicats fins ara en aquell país balcànic. El 2009, el DPS va
aconseguir tres eurodiputats, que es van sumar al grup liberal europeu.
Ara, les enquestes els pronostiquen un sol escó.
Els partits hongaresos de la República Eslovaca també cerquen
representació a Brussel·les, i de fet podrien incrementar-la. El 2009,
el Partit de la Comunitat Hongaresa (SMK-MKP) va aconseguir
un dels tretze eurodiputats d'Eslovàquia. Aquest any, el partit mirarà
de repetir resultat, tot i que el vot hongarès també li disputen altres
formacions, com el Most-Híd i l'Aliança Democratacristiana Hongaresa.
Pollwatch diu que tant l'SMK-MKP com Most-Híd podrien aconseguir un escó
cadascú, i en els dos casos formaran part del grup del PPE.
Es preveuen canvis a la República de Letònia, on l'ALE tenia
fins ara una diputada en la figura de Tatjana Zdanoka, del partit de la
minoria russòfona Pels Drets Humans en una Letònia Unida. Aquest partit,
però, ha perdut gairebé tot el suport que tenia fins al 2010, i ara els
russòfons de Letònia acostumen a votar el Centre de l'Harmonia, que
encapçala l'alcalde de Riga, Nils Usakovs. A més, Zdanoka està enmig
d'un escàndol a Letònia, on l'acusen de ser una agent a les ordres de Moscou. El Centre de l'Harmonia es presenta a les europees amb dues llistes diferents, i pot assolir tres escons.
Cal recordar que al Regne de Dinamarca, ni les Fèroe ni Grenlàndia no formen part de la Unió Europea, i per tant no tenen representació al Parlament Europeu.
[Font: www.nationalia.cat]
Sem comentários:
Enviar um comentário