| Linda Gail Lewis en 1977 |
Escrich per Joan-Marc Leclercq
A còps, i a causas que’vs deishan sense de votz. Jo soi musicaire dempuèi mès de quaranta annadas. Es quitament vengut ma profession. Èi començat de m’interessar ad aquò joenòt estant per estiles deu sud deus Estats Units, rockabilly, rock’n’roll, country, blues, honky tonk, gospel, en medish temps que d’autas musicas tradicionales (rasseguratz-vos) d’un pauc de pertot.
E dens aqueste canton musicau plan particular, i a una persona qu’aucupava una part màger, que’s sonava Jerry Lee Lewis. Sustot peu hèit que compausava pas, mes cantava justament tròces de culturas de totas, deus Néguers, deus Blancs, e las inclassablas tradicions musicalas de la Loisiana. Es capvath d’eth qu’èi descobèrt Hank Williams, lo tipe qu’a inventat la Country Music abans de’s morir d’abús d’alcoòl.
E doncas me crompèi un fum de discs deu Jerry Lee qu’escotavi de contunh, qu’aprengoi un fum de sas cançons, e aquò aucupèc una brava part de ma vida.
E vaquí que, un cinquantenat d’annadas mès tard, m’assabentèi (en, hèit la setmana passada) que lo Jerry Lee avèva una sòr, que’s sona Linda Gail Lewis. Dinc a ara, ren d’extraordinari. Mes çò que descobriscoi tanben, es qu’aquesta sòr a miada una carrièra musicala pro comparadissa.
Cantava coma eth, tutava lo piano coma eth, dambe tant de talent, jogava de rock’n’roll, de rockabilly, de country, de blues, com son frair e a enregistrats 25 àlbums! Se pòden trobar sus la telaranha filmòts d’era on assegura concèrtes dinc a las anadas 2010. S’i pòt véser qu’a ren d’envejar a son illustre frair, que sia dens lo biaish de cantar o trucar suu piano.
Benlèu que pensatz qu’aquò a pas ren d’extraordinari, mes per jo, qu’èi seguida la carrièra deu Jerry Lee, de m’assabentar d’aquò tantas annadas mès tard, me pòrta sens de dobte una soscadissa.
Es que, quan sètz una hemna, vos cau au mens dètz còps mès d’energia e d’astre per capitar dins quin maine que sia qu’estossetz un òmi. N’a pas beneficiat d’un centau de çò que son frair a profieitat. E totun, sa vida privada èra au mens tan bolegaira que la de son fraire, eth estoc maridat cinc còps (dambe dus sospieits de feminicidi) quan era l’estoc ueit o nau còps (segon las dotzes), de qué enterténguer una cronica people pro espessa.
Mes la lista de las hemnas tròp desconeishudas es longassa que sia dens las arts o las sciéncias, Linda Gail Lewis n’es pas qu’un tot pichon tròç, descobèrt a l’azard.
[Imatge: Klaus Hiltscher - sorsa: www.jornalet.com]
Sem comentários:
Enviar um comentário