tempus fugit loc i m

Primera documentació: 30/09/2006

Tipus	manlleu del llatí
Contextos	El que subscriu ha tingut temps per tornar a la consultoria i descobrir aquesta finestra que em brinda El Periódico per observar des d’aquí, com una veïna qualsevol, el que el futbol patri ens depara. Tempus fugit. Com corre el temps del futbol. [El Periódico de Catalunya, 30/09/2006]
	Hi ha qui diu que Boyhood provoca un efecte-mirall, que és el vidre catalitzador del nostre tempus fugit. [Time Out Barcelona, 25/12/2014]
Observacions	Tempus fugit és una locució llatina (sovint utilitzada com un substantiu, com es pot veure en els exemples) que té l’origen en les Geòrgiques de Virgili (70 aC-19 aC): ‘Sed fugit interea, fugit irreperabile tempus’ (‘però fuig mentrestant, fuig irreparablement el temps’). La interpretació d’aquesta expressió s’associa a una filosofia vitalista, a la idea de viure i gaudir del moment present, de manera semblant al carpe diem (‘aprofita el dia’) d’Horaci (65 aC-8 aC), perquè si el temps fuig cal aprofitar el dia.

[Font: neolosfera.wordpress.com]