El viatge i la malenconia, pulsions literàries de Jaume Benavente

Jaume Benavente a Barcelona. Fotografia de Carles Domènec, inclosa al llibre 'Una mirada interrogativa & altres textos errants'.

Escrit per Carles Domènec

‘Una mirada interrogativa & altres textos errants’, que acaba de publicar Libros de la Vorágine, és un llibre singular de Jaume Benavente (Barcelona, 1958). L’autor recorda el seu viatge a Xile, el novembre de l’any 2014, per presentar la novel·la ‘Nocturn de Portbou’ i parlar de la seva obra a Santiago.

Benavente és un escriptor jove en el sentit de tenir, encara, un llarg recorregut pendent amb els seus lectors. Per això es fa estrany, el plantejament d’aquest llibre amb un escriptor divulgant quines són les seves pulsions literàries. Aquest dubte s’esvaeix a les primeres frases del relat, de poc més d’un centenar de planes, i acabem agraint a l’autor una sèrie de qüestions. En primer lloc, l’estil directe i àgil. Després, que sigui capaç de verbalitzar dubtes i certituds creatives perquè així les pot compartir amb els seus lectors. Benavente ens explica, fil per randa, el procés de convertir les vivències personals dels seus viatges en matèria primera de les seves futures novel·les. Ens conta què fa però també el que no li passa, els pensaments que sorgeixen quan no és capaç de reaccionar davant situacions insospitades. Ens relata la seva concepció d’europeu, un ideal de caire cultural, literari i intel·lectual.

Un tema major és el viatge d’anada i tornada a Brasil, durant la infantesa, que el marca com autor. La melancolia (a Xile, confessa que comença a sentir nostàlgia del seu viatge, fins i tot abans de començar el retorn a Barcelona) i el viatge esdevenen dos motors literaris de primer ordre. El capítol dels primers anys, en què la família emigra al Brasil, fent escala per ciutats que després Benavente retrobarà a les seves novel·les, i el retorn a una Barcelona grisa i en construcció, ens fa pensar que la pàtria és la infantesa, una època que l’edat adulta s’encarregarà de revisar, de manera conscient o inconscient.

“El viatge està en l’origen de la meva vida, a principis dels anys seixanta del segle passat, quan jo tan sols tenia tres anys i la meva família va marxar al Brasil. Va ser una llarga travessia atlàntica en un vaixell carregat d’emigrants de la península Ibèrica. Aquell periple oceànic és fonamental per entendre la persona i l’escriptor que ara sóc”, escriu Benavente.

Una mostra del to romàntic i introspectiu de l’escriptor és revisar la tria de paisatges on tornaria per viure uns mesos. Hi surten Porto, Amsterdam, Berlín, Valparaíso, Lisboa, Venècia, Normandia, Madeira, Praga, entre d’altres, tots ells espais que conviden a la passejada solitària, a l’acceptació a través de la literatura de les pròpies imperfeccions vitals, i a la reflexió sobre la fragilitat de la bellesa eterna.

El llibre inclou un assaig de Marcela Rivera sobre la novel·la 'Nocturn de Portbou' i un text d'Àlvar Masllorens sobre l'obra, en general, de Jaume Benavente.

[Font: www.revistabearn.com]