superordinador m

Primera documentació: 22/06/1994

Tipus	prefixació
Contextos	En uns altres àmbits, com en la indústria de l’automòbil o en la meteorologia, s’utilitzen més aviat els superordinadors, que solen realitzar tasques que requereixen més rapidesa i potència. [El Temps, 28/11/1994]
	Teníem un paladí que ens hi va fer creure: Gari Kaspàrov, el geni dels escacs, que aquell any va disputar un matx a sis partides contra un superordinador muntat per IBM, amb el següent nom de guerra: Deep Blue. [La Vanguardia, 4/03/2017]
Observacions	El neologisme superordinador, format per derivació mitjançant el prefix super-, fa referència a un tipus concret d’ordinador capaç de dur a terme operacions a velocitats molt superiors a les màquines comunes. Segons la velocitat a què un superordinador duu a terme les operacions, podem parlar de megaflops, gigaflops, teraflops o petaflops. El novembre de 2016, la llista dels superordinadors més ràpids del món l’encapçalava el Sunway TaihuLight, que es troba a la ciutat xinesa de Wuxi. Aquest superordinador pot assolir velocitats de càlculs de fins a 93 petaflops, una xifra encara no superada. L’aparició del primer superordinador se situa a la dècada dels anys 60 (tot i que l’Oxford English Dictionary en recull una primera referència l’any 1949). Es considera que Atlas va ser el primer superordinador de la història, desenvolupat a la Universitat de Manchester el 1962. Aleshores, aquesta mena de tecnologia utilitzava per a càlculs climatològics i investigacions aerodinàmiques. Els últims anys són habituals simulacions a nivell molecular per observar, entre d’altres, plegaments proteics i com això pot afectar a malalties com l’alzhèimer.

[Font: neolosfera.wordpress.com]