Lo 2 d’agost de 1944, l’Alemanha nazi maselèt totes los gitanos que demoravan al camp de concentracion
![]() |
Aisling Twomey |
Dissabte faguèt setanta ans del genocidi del pòble gitano al camp de
concentracion d’Auschwitz. La nuèch del 2 d’agost de 1944, moriguèron
dins las cambras de gas totas las femnas, los enfants e los vièlhs que
demoravan al Zigeunerlager, la partida del camp ont i aviá lo pòble
gitano. L’extermini foguèt de mai de 2800 personas. A Auschwitz cap de gitano subrevisquèt pas.
La matança del 2 d’agost foguèt pas la sola que faguèt l’Alemanha nazi
al pòble gitano. Dels près de 23 000 gitanos que foguèron de presonièrs a
Auschwitz, l’85% foguèron maselats.

En mai de l’acte commemoratiu a Auschwitz-Birkenau, TernYpe convidèt
tanben totes a far d’accions en linha per divulgar l’anniversari del
genocidi. Una de las proposicions èra de publicar de fiuladas sus
Twitter amb l’etiqueta #RomaGenocide, dissabte, a uèch oras del ser.
Reconeissença oficiala
Las manifestacions oficialas de reconeissença del genocidi del pòble
gitano de 1944 deguèron esperar trenta cinc ans après lo masèl. Los
gitanos subrevivents de la persecucion nazi faguèron pas conéisser lors
istòrias. Segon Andrzej Mirga, expèrt en afars del pòble gitano, lo
silenci faguèt qu’après 1945, fòrça païses condemnèsson pas la
persecucion raciala dels gitanos.
En 1980, Alemanha reconeguèt que lo masèl s’èra menat a tèrme que per de
motius racials. En 1994, los gitanos comencèron de commemorar lo chaple
que patiguèron lo 2 d’agost e, en 2001, lo musèu d’Auschwitz inaugurèt
una exposicion permanenta sul genocidi del pòble gitano.
[Poblejat dins www.jornalet.com]
Sem comentários:
Enviar um comentário