Primera documentació: 26/09/2011| Tipus | manlleu del sànscrit |
| Contextos | Des d’ací llencem els nostres desitjos vall amunt, namasté Everest. [Ara, 12/03/2013] |
| Travessa el llindar de la porta saludant riallera amb un cordial namasté, i aclareix els nostres dubtes quan s’aixeca el preciós sari negre brodat amb fil daurat que l’embolica per deixar els turmells al descobert: “Porto set quilos de cascavells lligats a cada costat”. [Ara, 1/12/2019] | |
| Observacions | Aquest manlleu prové del sànscrit namaste, mot format alhora per nàmas ‘reverència, adoració’ i el datiu del pronom de la segona persona del singular te ‘a tu, a vostè’, i que literalment significa ‘m’inclino davant teu com a mostra de respecte’. Es tracta, doncs, d’una expressió de salutació (que tant pot voler dir ‘hola’ com ‘adeu’) originària de l’Índia i estesa per tota l’Àsia del sud. En les religions budista i hinduista, quan es pronuncia namasté, s’acosten els palmells de les mans obertes fins a ajuntar-se, normalment sobre el pit i a sota de la barbeta, i aquest gest s’acompanya amb una lleugera inclinació de cap. |
[Font: neolosfera.wordpress.com]
Sem comentários:
Enviar um comentário