Deu paraules que podrien desaparèixer el 2019

Hi ha paraules que són cares de sentir darrerament. Sigui perquè el seu equivalent castellà s’està imposant, sigui perquè ens hem acomodat, per mandra o ignorància, a fer servir paraules sinònimes més generals. Vet aquí una petita reivindicació amb l’esperança de recuperar-les.

Falòrnia. Idea errònia, raó feble, predicció gratuïta, etc., que hom dóna com a incontrovertible, com a decisiva, com a cosa segura, etc. El que en castellà en diuen ‘quijotada’ o els catalanoparlants d’avui en diuen ‘xorrada’ o ‘tonteria’.

Taulell. El botiguer de tota la vida n’havia dit ‘taulell’, de la superfície sobre la qual despatxa els seus articles. Ara s’imposa el mostrador. I ja sabem que no és el mateix mostrar que vendre.

Tendal. Cada vegada en veiem menys, als comerços, bars i botigues del nostre país. Un tendal (això que molts ja només coneixen per toldo), aviat serà també una andròmina.

Andròmina. Una llàstima que perdem una paraula esdrúixola com aquesta. Quan diem que la Constitució del 78 és un trasto, podríem dir que és una andròmina. Si no us agraden les paraules esdrúixoles, també podeu dir rampoina.

Trepant(s). Cada vegada que sento la paraula taladru, és com si algú em perforés l’orella amb un trepant. També és cara de sentir l’expressió ‘agafar els trepants’. Ara tothom fot el camp.

Desvelar. Vet aquí una paraula que els parlants estan enterrant amb una confusió lamentable. Ara ja no desvelem sinó que desvetllem secrets, enigmes, etc. Els secrets no dormen i per tant no es poden ‘desvetllar’, sinó que només es poden ‘desvelar’ o ‘revelar’.

Esdeveniment. Un esdeveniment no és prou glamurós si no en diem event. Aquest mot sobrevingut és un neologisme provincià per partida doble. L’event català és una traducció del castellà evento, que al seu torn és un manlleu de l’anglès event. Hem acabat adoptant el mateix terme anglès tot passant-lo per l’adreçador del castellà.

Revolt. Si Pedro Sánchez és a temps d’aprovar els pressupostos, Catalunya en quedarà tan ben servida que ens mourem exclusivament per autopistes lliures de peatge. Les carreteres de revolts -d’això que en diem corbes- aviat hauran passat a la història.

Relliscada. En plena era d’Instagram, cada dia som més literals, tant en les imatges com en les paraules. El eufemismes cotitzen a la baixa. Sembla que tot s’hagi de dir pel seu nom. De l’adulteri els nostres avis en deien ‘fer el salt’ (si es volia emfatitzar el component d’aventura) o ‘relliscada’, si es volia subratllar el pecat, la caiguda.

Pròsper. ‘Bones festes i pròsper Any nou’ és una manera de felicitar el Nadal que es va esllanguint. Embolicats com estem a escatir si l’Any Nou el podem augurar ‘feliç’, enmig d’aquesta epidèmia de felicitat que ens ofega (‘Feliç aniversari’, ‘Feliç Dia del Pare’, felicitats i felicitacions a betzef, a dojo i a balquena), hem deixat enrere la prosperitat i, tal com digué el poeta, ningú sap com ha anat. Ho diu Pau Vidal en aquest article.

[Font: www.nuvol.com]