resilient adj

Primera documentació: 19/02/2002

Tipus	manlleu del llatí
Contextos	“Calia comprendre i comprometre’s perquè no tornés a pasar”, va dir. Aquesta és una actitud resilient. [El Periódico, 19/02/2002]
	Aparentment el resistencialisme català sembla suïcida, però la percepció canviaria si resultés que l’actitud catalana és resilient i que afronta la pressió per tal de tornar a renéixer. [La Vanguardia, 31/05/2017]
Observacions	Resilient és el que té resiliència. En l’àrea de la construcció, la resiliència és la resistència dels sòlids al trencament per xoc, i en ecologia és la capacitat d’un ecosistema de recuperar l’estabilitat en ésser afectat per pertorbacions o interferències. Aquests dos significats apareixen ja recollits en els diccionaris generals catalans, però anant una mica més enllà fins arribar a l’individu, la resiliència és l’aptitud per afrontar amb èxit una situació d’estrès intens i per aconseguir una adaptació positiva a les circumstàncies desfavorables que se’n deriven. Aquest tercer sentit de resiliència, qualitat molt estudiada per psicòlegs i sociòlegs durant els últims 25 anys, ja apareix al GDLC però encara no en el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans i l’adjectiu resilient no es troba en cap de les dues obres. La persona resilient és la que, com alguns materials, no es trenca i per això la resiliència és una qualitat molt semblant a l’enteresa.

[Font: neolosfera.wordpress.com]