patumaire m i f i adj

Primera documentació: 3/07/1995

Tipus	sufixació
Contextos	En ‘Titot’, amb una punta d’humor patumaire, em responia que a Berga, quan algú havia mamat més del compte, li dien que tenia els ulls vermells com un titot. [El Temps, 3/07/1995]
	Hi ha gent que no vol trencar el dogma patumaire de fer sortir la Patum fora del dia de Corpus. [País km0 (La Xarxa), 2/09/2016]
Observacions	Patumaire és qui va a la Patum, festa tradicional que se celebra a Berga per Corpus Christi des de fa més de 500 anys i declarada per la Unesco “Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat” el 2005. El mot patum és una onomatopeia del tabal que presideix la plaça de Sant Pere mentre dura la festa amb un toc de dos temps: el primer, dèbil (pa) i el segon, fort (tum). A aquesta onomatopeia s’hi afegeix el sufix -aire, que sol utilitzar-se per formar noms d’oficis tradicionals com ara puntaire o terrissaire. Tot i que tots els assistens a la Patum són patumaires, cada any l’Ajuntament de Berga atorga els títols de patumaire i patumaire d’honor a aquelles persones que s’han implicat en la festa de manera especial. La Patum té una durada de cinc dies (de dimecres a diumenge) i integra un conjunt d’escenificacions i balls que van néixer com a cristianitzacions d’elements pagans preexistents. Entre les comparses que integren la Patum hi ha els Turcs i Cavallets (que representen la lluita entre turcs i cristians), les Maces i els Àngels (que simbolitzen la lluita entre el bé i el mal), les Guites (un dels elements més primitius de la Patum i que menys ha canviat amb el temps), els Nans Vells i els Nans Nous, els Gegans, els Plens (un espectacle de foc) i un dels elements més representatius de l’imaginari català, l’Àliga.

[Font: neolosfera.wordpress.com]