Els Reis Catòlics signen l'expulsió dels jueus hispànics

Escrit per Marc Pons 

Tal dia com avui de l'any 1492, fa 525 anys, Ferran d'Aragó i Isabel de Castella signaven a Granada el decret de conversió o expulsió de totes les persones de religió jueva que vivien en els seus dominis. D'aquesta manera es posava fi a una convivència que remuntava al segle II (sota dominació romana), amb la presència documentada de comunitats israelites a Tarraco -Tarragona- i a Dertusa -Tortosa-. Durant més de 1.000 anys els jueus havien format part del paisatge social i cultural peninsular. I havien estat la punta de llança del coneixement científic i acadèmic i de la producció artística. I es posava fi, també, a un segle de duríssimes persecucions iniciades amb els pogroms de l'any 1391 que havien desembocat en assassinats massius i en conversions forçades.

A Catalunya, l'any 1492, els jueus havien quedat reduïts a una petita comunitat de 8.000 persones que contrastava amb els 50.000 anteriors als pogroms del 1391 (el 15% de la població del Principat). El decret va tenir poca incidència a Catalunya. La majoria dels jueus catalans que havien sobreviscut als pogroms, o havien iniciat el camí de l'exili -cap les repúbliques de la bota italiana- o s'havien convertit al cristianisme. Les fonts revelen que els darrers jueus catalans es van dividir entre l'exili i la conversió. La posició social i econòmica era determinant. I a diferència del que havia passat un segle abans, els més rics es van convertir i van accedir a posicions que fins llavors, per la seva condició, tenien privades. Alguns s'integrarien a la cancelleria de Ferran el Catòlic.

 

La historiografia tradicional espanyola ha insistit molt a presentar els pogroms i l'expulsió com una gran afirmació en la fe cristiana de les societats medievals hispàniques. La realitat, però, és que la gran crisi del 1333 -que a Catalunya es perllongaria per espai de dos segles- va desvetllar el conflicte larvat que enfrontava la burgesia mercantil jueva amb les classes passives -la noblesa militar i el clergat-. Els pogroms i les conversions forçades van ser un autèntic saqueig i genocidi a la comunitat jueva, perpetrat pels seus enemics estamentals. 

Barcelona, privada de la part més activa de la seva burgesia, es precipitaria cap a una crisi que li faria perdre el protagonisme que havia exercit en la Mediterrània. Un paper que no recuperaria fins a la centúria del 1700.

[Font: www.elnacional.cat]