sexta-feira, 31 de março de 2017

Els Reis Catòlics signen l'expulsió dels jueus hispànics



Escrit per Marc Pons 

Tal dia com avui de l'any 1492, fa 525 anys, Ferran d'Aragó Isabel de Castella signaven a Granada el decret de conversió o expulsió de totes les persones de religió jueva que vivien en els seus dominis. D'aquesta manera es posava fi a una convivència que remuntava al segle II (sota dominació romana), amb la presència documentada de comunitats israelites a Tarraco -Tarragona- i a Dertusa -Tortosa-. Durant més de 1.000 anys els jueus havien format part del paisatge social i cultural peninsular. I havien estat la punta de llança del coneixement científic i acadèmic i de la producció artística. I es posava fi, també, a un segle de duríssimes persecucions iniciades amb els pogroms de l'any 1391 que havien desembocat en assassinats massius i en conversions forçades.
A Catalunya, l'any 1492, els jueus havien quedat reduïts a una petita comunitat de 8.000 persones que contrastava amb els 50.000 anteriors als pogroms del 1391 (el 15% de la població del Principat). El decret va tenir poca incidència a Catalunya. La majoria dels jueus catalans que havien sobreviscut als pogroms, o havien iniciat el camí de l'exili -cap les repúbliques de la bota italiana- o s'havien convertit al cristianisme. Les fonts revelen que els darrers jueus catalans es van dividir entre l'exili i la conversió. La posició social i econòmica era determinant. I a diferència del que havia passat un segle abans, els més rics es van convertir i van accedir a posicions que fins llavors, per la seva condició, tenien privades. Alguns s'integrarien a la cancelleria de Ferran el Catòlic.
Els Reis Catòlics signen el decret d'expulsió dels jueus hispanics. Mapa de la diàspora sephardí 
La historiografia tradicional espanyola ha insistit molt a presentar els pogroms i l'expulsió com una gran afirmació en la fe cristiana de les societats medievals hispàniques. La realitat, però, és que la gran crisi del 1333 -que a Catalunya es perllongaria per espai de dos segles- va desvetllar el conflicte larvat que enfrontava la burgesia mercantil jueva amb les classes passives -la noblesa militar i el clergat-. Els pogroms i les conversions forçades van ser un autèntic saqueig i genocidi a la comunitat jueva, perpetrat pels seus enemics estamentals. 

Barcelona, privada de la part més activa de la seva burgesia, es precipitaria cap a una crisi que li faria perdre el protagonisme que havia exercit en la Mediterrània. Un paper que no recuperaria fins a la centúria del 1700.


[Font: www.elnacional.cat]

Nenhum comentário:

Postar um comentário