Isabel Coixet: “Les cares són el meu paisatge”

La galeria RocioSantaCruz presenta l’exposició de fotografia Faces d’Isabel Coixet, que retrata alguns dels personatges que han inspirat o participat en els seus treballs cinematogràfics. Isabel Coixet, una de les més importants directores de cinema de casa nostra, ha agafat també la càmera de fotografia i ha retratat alguns dels personatges que inspiren o protagonitzen les seves pel·lícules. I ho ha fet sense cap pretensió especial, simplement perquè, com diu ella mateixa, “cada rostre que he filmat és un tros de vida que he estimat. Una finestra als altres, a tots aquells que m’han permès entrar en els seus cors i m’han donat per uns instants un fragment d’allò que són. A vegades la millor versió d’ells mateixos”.

Sergi Lopez | Isabel Coixet

Per Josep Maria Cortina

Aquestes paraules amb què Coixet presenta la seva exposició ja permeten imaginar que les seves imatges estan carregades d’afecte i de sensibilitat a tots dos costats de la càmera. La complicitat entre fotògraf i fotografiat, una de les condicions dels bons retrats és, en aquest cas, màxima, i per tant els resultats són excel·lents. Els que s’acostin a la galeria RocioSantaCruz, a tocar de passeig de Gràcia, podran gaudir de les expressions i les mirades d’autors mítics com John Berger, Agnes Varda o Henning Mankell. I d’actors de cinema que han protagonitzat les pel·lícules de Coixet. Parlem, per exemple, de Dennis Hopper, Ben Kingsley, Debbie Harry, Sarah Polley, Juliette Binoche, Candela  Peña, Penélope Cruz, Sergi López o Tim Robbins. Els que coneguin la filmografia de la directora reviuran sens dubte algunes de les emocions que els van produir les seves intenses pel·lícules, i fins i tot probablement  tornaran a tenir ganes de reveure-les, ara que coneixen una mica més de prop els seus protagonistes.

Les fotografies han estat fetes en moments que la directora convivia amb els seus fotografiats, exercint per afició de fotofixa, aquesta especialitat fotogràfica avui pràcticament desapareguda i que tants grans treballs ha produït al llarg de la història de la fotografia. Si es repassen, per exemple les imatges dels arxius d’una agència tan prestigiosa com Magnum es poden trobar els reportatges de grans fotògrafs que han col·laborat amb el món del cinema  amb imatges magnífiques. Doncs Coixet, que no cal dir-ho, té un ull privilegiat, s’enamora dels seus actors i ens els presenta tal com són en la seva vida habitual. Senzills, naturals, de carn i ossos, despullats de tot artifici.

Ho fa gairebé sempre amb uns primers plans molt intensos, incloses fragmentacions del rostres i sempre amb un blanc i negre molt ben positivat. Els formats curiosament són molt petits, de l’ordre dels deu per quinze centímetres, però no perden força. Ajuda molt en això la tècnica d’emmarcat, que he trobat encertadíssima. Les fotos estan col·locades dins d’uns marcs quadrangulars, profunds i amb amples paspartús negres gravats en el vidre, amb finestres a vegades rectangulars i a vegades circulars, de manera que això fa que la mirada es concentri molt especialment en les fotografies.

L’exposició estarà oberta fins l’11 de juny i l’import que es recapti amb la venda de les imatges anirà destinada a Proactiva Open Arms, una ONG nascuda a Badalona  que està fent una important tasca en favor dels refugiats a l’illa de Lesbos i el director de la qual, Oscar Camps, va rebre recentment el premi de Català de l’any 2015 per la seva iniciativa i dedicació. Una petita però molt interessant exposició à ne pas manquer.

[Font: www.nuvol.com]

[Font: www.nuvol.com]