Après de fòrça longs meses de silenci, torni a la sèria "Traduccion de tèxtes classics". Uèi se tracta de l'onzena Òda d'Oraci, que sos mots conclusius, "carpe diem", son demorats universalament famoses per lor morala epicuriana. Protegit de Mecènas, Oraci, mòrt a 56 ans en 8 après Crist, es un dels mai grands poètas romans, coma son contemporanèu e amic Virgili.
Tu vòlgas pas saber (es pecat de o far) quina fin a ieu, quina a tu
los dieuses nos donaràn, Leuconoè[1], cèrques pas l’avenir
dins los nombres babilonians. Fòrça melhor serà de patir qué que siá!
Tant se Jupitèr te manda mai d’ivèrns coma s’aqueste es lo darrièr,
el qu’ara afeblís la mar Tirrena contra las ròcas porosas:
siá senada, purifica los vins, e dins la corta vida,
talha la longa esperança. Mentre que parlam, lo temps gelós aurà fugit:
profiècha del jorn present, e non te fises ges del que vendrà.
Profiècha del jorn present, e parla occitan!
Aquí lo tèxt latin original:
Tu ne quaesieris (scire nefas) quem mihi, quem tibi
finem di dederint, Leuconoe, nec Babylonios
temptaris numeros. Ut melius quicquid erit pati!
Seu pluris hiemes seu tribuit Juppiter ultimam,
quae nunc oppositis debilitat pumicibus mare
Tyrrhenum, sapias, vina liques et spatio brevi
spem longam reseces. Dum loquimur, fugerit invida
aetas: carpe diem, quam minimum credula postero.
finem di dederint, Leuconoe, nec Babylonios
temptaris numeros. Ut melius quicquid erit pati!
Seu pluris hiemes seu tribuit Juppiter ultimam,
quae nunc oppositis debilitat pumicibus mare
Tyrrhenum, sapias, vina liques et spatio brevi
spem longam reseces. Dum loquimur, fugerit invida
aetas: carpe diem, quam minimum credula postero.
[1] Leuconoè es una femna aimada del poèta. Es un nom grèc que significa "de la ment candida".
[Poblejat dins www.jornalet.com]
Sem comentários:
Enviar um comentário