Bertolt Brecht contra la indústria cinematogràfica

Per setè any consecutiu, el Goethe Institut de Barcelona i la Filmoteca de Catalunya han presentat a la Filmoteca les deu pel·lícules que formen la cartellera del Cicle de Cinema Alemany Actual. El cicle s’obre amb el film Mackie Messer, una pel·lícula sobre el conflicte entre teatre i cinema a propòsit de l’Òpera de tres rals del dramaturg alemany Bertolt Brecht. Anna Wehmeier ha vist la pell·lícula i en fa la seva lectura a Núvol.

Escrit per Anna Wehmeier Giol

El director Joachim A. Lang presenta les dificultats en el procés de convertir l’èxit teatral en pel·lícula i tots els enfrontaments entre Brecht i la companyia cinematogràfica.

Ens trobem a 31 d’agost de 1928, dia de l’estrena de Die Dreigroschenoper (L’Òpera dels tres rals) i encara que tot sembli un desastre, l’obra teatral més coneguda de Bertolt Brecht, acaba sent un èxit.

A partir d’aquest moment, degut a la popularitat de l’obra, una companyia cinematogràfica es posa en contacte amb Brecht, interpretat per Lars Eidinger, i Kurt Weill, el director musical de l’obra, per fer-ne una versió cinematogràfica. Aquest és el moment clau que permet el desenvolupament d’una pel·lícula, que barreja el biopic i el musical i que mostra diverses crítiques i discursos al voltant de l’art i la política.

Només començar Lang ja especifica que presenta una pel·lícula que “explica una història d’una pel·lícula que no es va arribar a fer mai i que dona veu al seu autor”, és a dir, mostra la versió cinematogràfica que Brecht desitjava crear, però que no va poder fer en aquell moment.

Aquesta és, doncs, la idea que hi ha com a rerefons i que es desenvolupa amb la barreja de realitat i ficció, és a dir, d’escenes de l’òpera i diàlegs amb els actors que interpreten els papers principals, i moments reals i històrics de la vida de Brecht i d’Alemanya entre el 1928 i el 1931. Aquest element de realitat, que és tan buscat pel director, s’intensifica amb la idea introduïda també al principi que “tot el que Brecht diu a la pel·lícula està basat en cites de la seva vida i obra”.

La crítica a l’art és un dels punts més destacats de la pel·lícula ja que va lligat amb el confrontament entre Brecht i els productors cinematogràfics. Per una banda, Brecht es mostra totalment en contra de la industrialització de l’art que desenvolupa el cinema i defensa un art que segueixi la realitat i tracti temes profunds i importants, és a dir, defensa la llibertat de l’art. Per altra banda, els productors només s’interessen pels diners i volen presentar una pel·lícula que s’adapti als interessos de l’audiència i, per tant, no consideren necessari mantenir l’essència de l’obra original.

Aquesta crítica va acompanyada del desig de Brecht de voler presentar la realitat a través d’una crítica a la societat del moment amb escenes que mostrin totes les classes socials i la separació entre rics i pobres. Aquesta representació, però, va molt més enllà de voler mostrar la societat del segle XX, ja que es pot entendre des d’una perspectiva actual lligada al capitalisme.

Lang no només utilitza les paraules de Brecht a la pel·lícula, sinó que introdueix també el “Verfremdungseffekt” (efecte de distanciament), una tècnica que va ser creada per l’autor per tal de distanciar al públic del fil narratiu i centrar-se en la reflexió de temes concrets. Amb aquest efecte s’aconsegueix un apropament als ideals de Brecht ja que sempre es dirigeix a la càmera, i per tant al públic, quan vol transmetre idees importants com, per exemple, quan parla d’art i expressa ideals com que “només els artistes commouen avui en dia el cor”.

La pel·lícula aconsegueix amb èxit narrar un període de temps en la vida de Brecht que s’ha anomenat “Dreigroschenprozess” (el procés dels tres rals), i aproximar al públic una versió cinematogràfica més propera al que Brecht hauria desitjat. A més, mostra clarament Brecht com a autor amb les idees clares, que volia conservar l’essència i les idees de les seves obres i no tenia intenció d’adaptar-se als desitjos de la industria cinematogràfica.

L’equip artístic visita Barcelona

Amb motiu de l’estrena de Mackie Messer a la Filmoteca de Catalunya, l’equip artístic del film ha viatjat fins a Barcelona. Hem pogut parlar amb el director Joachim A. Lang i també amb Lars Eidinger, l’actor que encarna Bertolt Brecht.

 “Volíem interpretar Bertolt Brecht d’una manera nova i trencar amb les convencions que han envoltat la seva obra”, ens deia Joachim A. Lang. “El conflicte de Brecht amb la indústria cinematogràfica ens permetia d’abordar temes molt actuals, com les desigualtats entre rics i pobres, l’ascens del feixisme o la llibertat de l’art”.

Segons el productor Michael Souvignier, la pel·lícula ha estat un èxit a Alemanya i hi ha esperances raonables que ho sigui també en altres països. “Ha estat una producció complicada perquè la música de l’Òpera de tres rals és de Kurt Weil. Hem hagut de reunir dues orquestres simfòniques i trobar actors que a més d’actuar sabessin cantar i ballar. Hem concebut Mackie Messer amb la mateix ambició d’altres films que han partit de materials literaris per arribar al gran públic, com ara Shakespeare in Love o Moulin Rouge“, deia Souvigner.

“A l’hora d’abordar aquest projecte, ens preguntàvem com ens podéssim acostar a Brecht fent-lo parlar del seu propi art”, diu Sandra Maria Dujmovic, productora de la Südwestrundfunk, per qui, més enllà de les teoritzacions del dramaturg alemany al voltant de la tècnica de distanciament (Verfremdung Effekt), Brecht permet de mirar-se els objectes més quotidians amb uns altres ulls.

Per a l’actor Lars Eidinger, ha estat un desafiament abordar la figura de Brecht. “Per a mi era un gran model quan estudiava teatre. Quan em van proposar aquest paper, dubtava de si seria capaç de fer un personatge com aquest, tenint en compte que no sóc un bon imitador. Els imitadors funcionen de fora cap endins, observen la superfície d’un personatge i van entrant i reproduint els seus trets. En canvi, la meva forma de treballar és la contrària i segueixo el camí invers: busco el conflicte del personatge i intento crear-lo des del meu interior”.

Després de tants escrúpols a l’hora d’afrontar la interpretació de Brecht, Eidinger va pensar que seria una oportunitat per dedicar-se més a les idees i escrits de Brecht i no tant al personatge. Eidinger ha revelat que actualment ja es troba preparant un nou projecte cinematogràfic, que estarà centrat en la figura de Joseph Goebbels. “Estudiant aquesta figura de la propaganda nazi, vaig descobrir que la gran qualitat de Brecht és haver-se pres el seu públic seriosament. Aquest respecte consistia en no amagar que s’està actuant. ‘Mostreu que esteu mostrant’. La vivència per part del públic es torna més interessant quan s’adona o té la percepció que està veient teatre”. La màquina de propaganda nazi de Goebbels, en canvi, volia fabricar la il·lusió que no hi havia res escenificat i que tot el que mostrava era espontani i real. Quan una nena s’acosta al Führer i li fa un petó hem de creure que aquest gest ha estat autèntic i natural. Parlant amb Joachim A. Lang de Goebbels i la seva màquina propagandista ens hem adonat que encara avui hi ha molts directors que fan aquest cinema amb la idea d’assolir una visió pura i perfecta, sense adonar-se que amaguen el rerefons d’allò que ens estan mostrant.

[Font: www.nuvol.com]