El llibre d'entrevistes entre Guillem Frontera i Pere Antoni Pons, "Paisatge canviant amb figura inquieta" és una de les revelacions de la temporada
Escrit per SEBASTIÀ BENNASAR
Per ser un país normal -bé, deixem-ho en ser un país- la nostra literatura havia de tenir una col·lecció com la de Mallorquins en Diàleg de Lleonard Muntaner, que en els darrers temps s'ha reactivat per a bé de tots els lectors que tenim curiositat per conèixer en profunditat alguns dels prohoms i de les prodons (no existeix la paraula, en una altra prova ferma de l'ocultació sistemàtica de la tasca de les dones) de casa nostra. Entre ells no hi podia faltar, és clar, en Guillem Frontera (Ariany, 1945), potser un dels narradors més talentosos -i jo diria que injustament ocults- del darrer terç del segle XX en català. Si a més a més s'ajunta un gran personatge amb un molt bon entrevistador, ja tenim la seu plena d'ous. I en aquest cas s'ha produït, perquè el llibre l'ha escrit en Pere Antoni Pons (Campanet, 1980), que té la mà trencada de fer entrevistes de tota mena a escriptors nostrats i que destaca -a banda de la seva tasca com a poeta i narrador- pels llibres extensos dedicats a Joan Francesc Mira o Damià Ferrà-Ponç.
El llibre, ben estructurat, amb una bona planificació, preguntes molt interessants i respostes extraordinàries, repassa la vida de Frontera, algú que n'Antoni Trobat -jove savi que algun dia ens produirà un llibre talentós- va definir com un "toter", la figura que les possessions de Mallorca servia per fer de tot, allò que en futbol en diríem un jugador polivalent. Així podem recórrer la vida d'un home iniciat en el món del periodisme als setze anys, que ha fet d'editor, d'escriptor, que ha flirtejat amb la poesia, ha treballat en la televisió, ha tingut una intensa relació amb el món de l'art fins al punt de dirigir una enciclopèdia d'art a les Illes i d'haver gestionat el Casal Solleric, i que s'ha convertit en un intel·lectual de referència a Mallorca gràcies a les seves columnes a la premsa gairebé diàries i que ha estat feliçment redescobert a Catalunya gràcies a la tasca de Maria Bohigas i el club editor.
Però la gràcia d'aquesta obra és que va molt més enllà del personatge de Frontera, sinó que és un retrat d'una part de la cultura illenca i catalana des dels anys seixanta cap endavant. I aquí, en la desfilada immensa de personatges i d'anècdotes és quan el llibre esdevé un petit tresor on l'entrevistador furga i l'entrevistat no defuig les preguntes. Aquest llibre, aparegut el febrer del 2017, va en camí de convertir-se en una de les revelacions de la temporada i és clau per entendre millor l'obra de Guillem Frontera, imprescindible en els darrers cinquanta anys per comprendre'ns a nosaltres mateixos.
Deixau-me acabar amb dos precs: el primer que col·leccions semblants i que un major nombre de literatures del jo comencin a proliferar al país. El segon que aquesta meravellosa col·lecció incorpori com a mínim unes quantes figures literàries mallorquines que ho mereixen: en Llorenç Capellà, n'Antoni Serra i n'Antoni Vidal Ferrando, per exemple, o na Maria Antònia Oliver, en Damià Pons i na Carme Riera. Aquests llibres ens fan falta i hi som a temps.
Guillem Frontera: paisatge canviant amb figura inquieta
Pere Antoni Pons
LLeonard Muntaner
286 pàgines
[Font: www.revistabearn.com]
Sem comentários:
Enviar um comentário